Not loving (no estimis)
Sala Versus Glòries, 18 de gener de 2022
No sé què ens ha agafat amb els unipersonals masculins. Les obres de referència dirigides a joves que han passat pel panorama català dels últims anys (A.K.A., Lázaro, Container) estan protagonitzades per nois que han de surfejar les onades de l’adolescència i del món actual amb una càrrega personal forta a l’esquena. Potser sí que és el que ens mou ara, perquè Not Loving també ens situa dins l’espai personal amb la porta tancada del Pedro, que ha d’afrontar situacions difícils que no venen de gust a ningú.
A través de danses urbanes executades amb precisió, energia i entrega el personatge expressa tot el que li queda curt només amb paraules desmanegades i barroeres. L’espectacle ens situa en una mena d’habitació inusual, amb una il·luminació desnaturalitzada, un lloc imaginari on el protagonista va per aïllar-se de tot. Allà prova de desconnectar a través de les petites coses sense importància que li passen pel cap: que si el seu amic i com es van conèixer, que si la noia que li agrada, el seu pare, els videojocs, la música del seu ídol Noite i el ball. D’aquesta manera el públic es col·loca i es descol·loca diverses vegades provant d’entendre de què tracta l’espectacle, i al mateix temps gaudeix de la tendresa i quotidianitat que defineixen el jove desubicat.
La cosa canvia de distret i entretingut a explosiu quan anem descobrint, a través de petits xocs de realitat i fum que s’escola per la porta, que el món interior on ens hem resguardat ens impedeix sortir a fora, perquè tocarà afrontar una pèrdua traumàtica. Arribats en aquest punt succeeix allò que la realitat es converteix en ficció, perquè l’adolescent que podria haver estat qualsevol de nosaltres passa a ser només el Pedro, el de la història, perquè els problemes amb què nosaltres hem de conviure no són tan greus com la seva pèrdua. O potser sí, potser tot ho és.
Independentment de si interessava més el dramatisme o la representació de la realitat, en el Pedro, en com prova de comunicar-se, què sent i què el preocupa, fins i tot en com dialoga amb una foto cutre del seu raper preferit, hi ha una mica de cadascú. És interessant descobrir-li reminiscències del seu pare, amb qui no té una bona relació, i sentir-lo trepitjant amb cautela un món massa gran i massa desconegut. I el millor de tot, aquestes són les històries d’un personatge jove, interpretades per un actor i ballarí jove, escrites per un autor jove.
Not loving és un espectacle divertit i contundent al mateix temps, que es presenta com una proposta potent per posar sobre la taula les emocions, les inseguretats, allò que resguardem del judici dels altres dins nostre. Podem estar d’acord: ens agrada trobar espais que ens connecten amb l’adolescència, amb les nostres pròpies pors, i amb una passió i il·lusió transparents per cada cosa. Ara, volem més representació i diversitat? També. Not loving és l’inici d’un bon camí.
Judit Martínez Gili
@CritCultural
