El Petit Príncep, el musical

informació obra



Direcció:
Àngel Llàcer
Direcció Musical:
Manu Guix
Composició musical:
Manu Guix
Escenografia:
Jordi Queralt i Tatiana Halbach, Desilence Studio
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Amadeu Ferré
Vestuari:
Amadeu Ferré
Coreografia:
Xavi Duch
Ajudantia de direcció:
Daniel J. Meyer
Producció:
Turruà Llàcer S.L., La Perla 29
Intèrprets:
El Petit Príncep, Àngel Llàcer, Elena Gadel /Diana Roig, Marc Pociello, Xavi Duch
Adaptació:
Marc Artigau i Àngel Llàcer
Sinopsi:

El musical "El Petit Príncep" és una història que coneixes des de sempre explicada d’una manera que mai has vist abans. L’espectacle que presenten Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 combina música, cançons d’estils diversos, intèrprets, so de 360º i una escenografia visual espectacular (mappings, projeccions, animacions, ...) creada amb tots els detalls que transporta l’espectador des del desert fins a l’herba, passant per l’asteroide B 612, el planeta del rei o el món del geògraf. 

El musical "El Petit Príncep" és un espectacle creat per a nens de totes les edats, des dels 4 fins als 100 anys, que ens apropa d’una manera única a la narració de Saint-Exupéry.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle teatre familiar.

Crítica: El Petit Príncep, el musical

25/11/2024

Tecnològic, però efectiu i commovedor

per Andreu Boix Pagès

Foto: David Ruano

El Petit Príncep

Teatre Municipal de Girona, 16 de novembre de 2024


Tothom se sap, si fa no fa, la història del nen encuriosit d’Antoine de Saint-Exupéry. I a tothom li sonen, si no totes, algunes de les cançons de Manu Guix. Tot i això, la funció emociona, i en el meu cas, més del que m’esperava. 

Que és un musical tant per grans com per petits, estem cansats de sentir-ho, i ho corroboro. El que sí que ens pot passar, als que ja no som infants, és que ens sentim menys còmodes amb la posada en escena de Marc Artigau i Àngel Llàcer. La producció ha substituït pràcticament qualsevol atrezzo o decorat per animacions digitals. Sincerament, diguem que no soc expert en infants, i per tant no sé si tota la parafernàlia de pantalles i colors llampants són l’única manera de què els més petits (es recomana a partir de quatre anys) mantinguin l’atenció durant l’hora i vint de funció. Si fos així, em semblaria una mica preocupant. Crec que també estaria bé fer-los veure que el teatre no és un joc d’ordinador, i que això també li dona valor. De fet, el format musical ja facilita més l’atenció que no un teatre corrent, i seria una molt bona manera de reivindicar la validesa d’un entreteniment “analògic” per la mainada. Dit això, s’ha de dir que el recurs digital és efectiu, o si més no va funcionar amb el públic que tenia a prop, i que en alguns moments l’efecte que es crea és realment immersiu i crea impacte. 

Si així fomentem el teatre entre els més petits i de passada transmetem els valors de l’amistat, l’amor i la curiositat, molt benvingut sigui. Ben segur que tothom passarà una estona agradable al teatre i que ningú es quedarà del tot indiferent.

Andreu Boix Pagès

@aboix348