Boja

informació obra



Autoria:
Mariona Esplugues
Intèrprets:
Mariona Esplugues
Sinopsi:

Què passa, realment, dins la consulta d’un psiquiatra? Boja és un espectacle que retrata en primera persona l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers 16 anys a consultes de diversos psiquiatres.

Què em passa? Què em passa? La Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tan inèdites com còmiques. Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res té sentit.

Crítica: Boja

16/03/2024

Tothom té una història

per Àfrica Bonet-Ragel

Boja

Espai Texas, dimarts 12 de març de 2024


És possible representar setze anys d’una vida en només 60 minuts? Doncs la resposta a la pregunta és que sí. Mariona Esplugues, creadora i directora de l’espectacle BOJA i al mateix temps única actriu sobre l’escenari, ens permet endinsar-nos i acompanyar-la en la seva història plena de fets per explicar.

Boja trenca tota mena de tabús sobre la salut mental. Mariona Esplugues exposa la seva vida i se sincera davant del públic a través de la protagonista que també es diu Mariona. Cal destacar la seva valentia i com aconsegueix deixar-se anar per dir tot el que ha de dir, sense embuts. Ens condueix per un viatge emocional on ens parla sobre la seva primera experiència anant al psiquiatre amb només deu anys, i tot el seu procés i condicionaments fins al dia d’avui.

Diverses situacions transcorren en un espai petit i delimitat per unes llums de neó, gràcies a la distribució de l’escenografia que col·loca 4 cubs, un a cada cantonada, en els que es desenvolupen els diferents moments. També juguen amb la il·luminació i pocs accessoris més que fan que l'atmosfera sigui perfecte per a tota mena de confessions.

És un valor afegit a l’enèrgica i dinàmica actuació de l’actriu el fet de combinar el text amb petits talls de diferents cançons per fer més amena la funció, però que realment tenen un significat i una relació directa amb cada paraula dita. I dono certa importància a aquest lligam entre cançó i text, ja que l’última va fer que esclatessin les llàgrimes de la majoria dels espectadors, incloent-hi les meves.

En definitiva, un tema que ens fa reflexionar i adonar-nos que hem de deixar enrere el què diran, que el primer de tot és creure en un mateix i que hem de ser conscients que tothom té una història.


Àfrica Bonet-Ragel