Rhumans

Circ

informació obra


Direcció:
Jordi Aspa, Yoann Bourgeois
Intèrprets:
Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Pep Pascual, Mauro Paganini, Jean-Baptiste André
Direcció Musical:
Pep Pascual
Composició musical:
Pep Pascual, Mauro Paganini
Producció:
Carles Manrique
Escenografia:
Adrià Pinar, Rhum i Cia
Companyia:
Rhum i Cia
Vestuari:
Elisa Echegaray, Paca Naharro
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
So:
Marc Santa
Sinopsi:

El pallasso busca, i gairebé sempre troba, les fissures en la raó i en els seus semblants. El savi tremola, quan riu. Perquè sovint la matèria del riure, la vida de l’home, és feta de tristesa, deia Baudelaire.

Quan els pallassos són capaços de fer números amb les lletres i de vestir els fets de nuesa, la llibertat és la seva presó. En aquest espectacle us convidaran a viatjar i a reflexionar sobre la figura del pallasso amb un collage musical farcit de números de creació pròpia i algun clàssic, tot amanit amb una mica d'acidesa, de dolçor o de picant per desvetllar els muscles de la rialla. Potser se us faran grans les sabates; o potser us veureu emmirallats a la pista com si els pallassos us haguessin raptat el cor. I podreu adonar-vos que «riure» no és tan sols una paraula, sinó que és quelcom de més profund. A aquests pallassos, ja ho veureu, no els agrada riure’s de ningú sinó amb tothom... perquè el riure ho cura gairebé tot!

Jordi Aspa, home de circ que, amb Bet Miralta, és el cinquanta per cent de la companyia Escarlata Circus, dirigeix ara l’espectacle que tanca la trilogia iniciada amb Rhum i seguida de Rhumia, un muntatge amb música interpretat per un repòquer d’artistes que saben com seduir el públic i que el fascinen amb les històries surrealistes que se succeeixen a la pista.


Crítica: Rhumans

19/12/2018

Treure la pols al pallasso

per Martí Rossell Pelfort

Rhumans Teatre Lliure de Gràcia, 13 de desembre de 2018

Rhum i cia obre ‘el baúl de los recuerdos’ per fer una introspecció del món dels pallassos i de la seva essència. Jordi Aspa assumeix el repte de la direcció i la baixa de Jordi Martínez. No només aconsegueix estar a l’alçada dels dos anteriors espectacles sinó que a més a més s’atreveix a fer un exercici de nostàlgia per enfrontar-se al passat i al present dels pallassos. Repte aconseguit.

Rhumans agafa al micròfon i surt al carrer a preguntar si ens agraden els pallassos, si són necessaris i si són actuals. Les intervencions de tot tipus van apareixent al llarg de l’obra amb fluïdesa. Mica en mica et preguntes qui és pallasso, si és necessari i quina és la seva ànima, però t’acabes preguntant qui sóc jo i que faig aquí. El pallasso despulla els seus sentiments a escena i el seu punt de vista fa que ens plantegem com és la nostra ànima i què sentim. La realitat dels pallassos no només són perruques, telons i rialles. També hi ha nostàlgia, plors i gris. L’obra ens mostra la realitat dels pallassos, decantant-se, principalment, per la part més obscura i decadent. Però no hi falten els números clàssics, les plantofades i les persecucions.

Les interpretacions són molt bones. Piero Steiner supera el repte de substituir a Jordi Martínez. Roger Julià consolida el seu clown expressiu. Joan Arqué posa veu a l’espectacle amb el seu pallasso blanc. Mauro Paganini i Pepino Pascual signen la música original i complementen l’espectacle de forma excel·lent. I tanca el repartiment, de forma extraoficial, el regidor d’espai, que fa crítica dels pallassos amb poques però necessàries intervencions.

Rhum i cia s’acomiada d’aquesta trilogia amb Rhumans, una mirada tendra, humana i sincera al món dels pallassos.

Martí Rossell