Poemes visuals

Teatre

informació obra


Vestuari:
Maria Dolors Fernández
Producció:
Companyia Jordi Bertran
Dramatúrgia:
Toni Zafra, Santi Arnal, Karin Schafer, Zilda Torres, Miquel Gallardo, Jordi Bertran
Intèrprets:
Cristina Esteve, Cris Vidal
Sinopsi:

Jordi Bertran, reconegut com a un dels grans especialistes en manipulació de marionetes, titelles i objectes a títol internacional, ens mostra, en aquest espectacle un ventall de personatges caracteritzats amb lletres.
Poemes Visuals, és un espectacle generós, ple de tendresa, que omple cada racó de l’escena d’un virtuosisme inusual, fruit d’anys de treball. A l’escenari prenen vida un conjunt de lletres construïdes amb senzillesa, que requereixen de gran mestria per a aconseguir que, amb la seva manipulació, el gest se transformi en vers i el vers en emoció.

L’espectacle s’inspira en la màgia dels poemes visuals del poeta català Joan Brossa, prenent en préstec el magnetisme de l’abecedari brossià, el joc de lletres amb el que el poeta il·lustrava la seva poètica visual.
Poemes Visuals comença amb un actor-músic, representant un poeta; porta una maleta plena de lletres d’escuma i comença a jugar amb els seus sons i formes, descobrint que, a partir de les lletres, pot crear poesia sense la necessitat de construir paraules.

Amb la guitarra i les cançons estableix una tendra relació amb les lletres, que prenen vida i creen un univers ple de personatges, coreografies, humor i accions dramàtiques, tot demostrant que les lletres no serveixen només per a omplir papers i ordinadors sinó que també poden crear un món sensible, de sorprenent senzillesa.

Les lletres, manipulades amb tiges sobre una taula, adquireixen vida pròpia i es van transformant a mesura que avança l’ espectacle:
La E es converteix en un gos que juga amb un nen, que és la I.
Una Y amb una U creen una ballarina rítmica i una simple T un trampolinista.

Crítica: Poemes visuals

09/01/2018

Un gir a l'abecedari

per Èlia Brugulat

Poemes Visuals La Seca Espai Brossa, 30 de desembre de 2017

Per a que hi hagi poesia no és necessari formar frases, de fet ni tan sols paraules. Les lletres per si mateixes tenen un gran poder evocador, simbòlic, inclús narratiu... Un poder que passa absolutament desapercebut en el seu ús diari. Cada dia ens relacionem amb desenes, centenars o milers de lletres que es creuen amb les nostres mirades, però sempre ens agafem directament a la paraula, la lletra mai la mirem.

Poemes visuals pren inicialment aquesta idea de Joan Brossa i la transporta a un nou format, el dels titelles. I és precisament al petit escenari de La Seca Espai Brossa on assistim a veure com Jordi Bertran agafa les lletres i les torna matèriques: majúscules i minúscules fetes d’espuma que donen una nova presència a l’abecedari. Amb aquesta proposta busca que puguem relacionar-nos de manera diferent amb elles, redescobrir-les. Lletres insuflades de vida, cadascuna amb un caràcter, un so propi, i uns moviments genuïns, que en algun moment assoleixen vertaders moments coreogràfics.

La il•luminació i posada en escena és senzilla però cuidada, vol transportar el públic a aquest univers on mirar les lletres com per primer cop. La senzillesa i tendresa que embolcallen l’obra està acompanyada per una execució tècnicament impecable tant de Bertran com dels dos altres titellaires que s’encarreguen de les lletres quan aquest s’ocupa de posar-hi la música amb la guitarra i un kazzoo. I entre els tres s’entretenen en la diversió d’investigar les formes antropomòrfiques de les lletres, o les seves inesgotables associacions amb sons i onomatopeies.

D’entre les historietes o gags amb què avança l’espectacle, passem a vegades per moments menys reeixits, o amb humor sustentat per clixés que potser no han passat tan bé el pas dels anys (es va estrenar l’any 94’). En general però, Poemes visuals és un espectacle entretingut, ideat des del joc, des de l’emoció de donar un gir a les coses més senzilles, i constantment buscant l’humor. Una obra per tots els públics, però que els més petits gaudeixen especialment.

Èlia Brugulat