Un obús al cor i a l’ànima

Un obús al cor, Biblioteca de Catalunya
7 de desembre de 2016

Ha tornat Wajdi Mouawad a La Perla. Amb Incendis i Cels ja en fan tres. Tres sales plenes i tres sales en absolut silenci, captivades.

Mouawad és sinònim de guerra despullada, i aquest cop la mirada és cap a dins. Cap a l’individu, cap a les conseqüències, cap a les esquerdes que queden quan ja no crema. És també familia; amor abandonament, confrontació. Un dramaturg d’origen libanès marcat pel conflicte del que va haver de fugir amb els seus pares quan tenia tan sols nou anys.

Sens dubte un monòleg magistral d’Ernest Villegas que arriba al cor de l’espectador com un obús en forma d’ànima esberlada. Una narració crua, dura i pura. Que ens manté al llindar dels precipicis de la ràbia, el dolor, la por i la mort amb un text que se’ns endú i no pot sino fer-nos sentir. Quatre llums i poc més que el terra de sorra és tot el que necessiten Broggi i Utzet per fer brillar un espai tan íntim com el de la Biblioteca de Catalunya.

Bàsicament, un imprescindible per a tots els que ens agrada anar al teatre i sortir-ne sense paraules i amb moltes ganes de parlar.

Quelot Martín

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *