Miss cosas y yo
La Badabadoc, 24 de febrer de 2022
L’estudi artístic és una paradoxa constant, on enalteixen la llibertat creativa, l’expressió personal i la despulla de l’intimitat abocada al teu art, però que alhora, per la seva pròpia naturalesa, ha de limitar el resultat sota una nota. Tothom qui hagi compartit un fragment de la seva vida amb una classe plena d’ànimes amb empenta i ànsies de saber la valoració d’allò que crea, haurà viscut en primera i segona persona l’esclat de crisis d’identitat i caps abaixats que apareixen un cop es lliuren les notes, després d’entregar un projecte embrutat de llàgrimes, suor, passió i ansietat, i resumint-lo en un número que mai arribarà a representar plenament a cap artista.
La Diana Pla ens regala la seva mà per acompanyar-la a un viatge cap al seu mar de records, anècdotes i espines que han nascut a partir d’aquesta paradoxa amb Miss Cosas Y Yo, una producció nascuda de la seva intimitat i on ella ens entrega el seu cos, la seva veu, la seva direcció i el seu petit món personal, assistida per la co-direcció d’en Ferran Vilajosana. Parlant amb la Diana a la postfunció organitzada per Novaveu, el procés de creació va començar visualitzant dins el seu cap l’imatge del final, i creant, assajant i desenvolupant durant 3 mesos de forma independent, passant per auto-assemblees i jutjament. Quan l’assistència i mirada externa d’en Vilajosana com a co-director, i transcrivint les paraules que la Diana improvitzava durant els assajos, cosint en conjunt una peça carregada de veritat pura, i descobrint l’evolució i el destí de l’obra a mesura que la peça s’experimentava. Després de tenir la sort de passar una estona parlant amb ella, descobreixes com la veritat i energia que regala a l’escenari és exactament la mateixa que viu fora d’ell.
Tot i que l'obra sorgeix a partir d’una peça que va desenvolupar com a treball de fi de curs per l’escola de dansa a la que estudiava, el seu origen podríem dir que es remunta més enrere encara, on durant el transcurs de la seva trajectòria com a intèrpret multidisciplinar, la frustració personal i la pressió social i familiar l’ha anat regalant petites peces per crear el trencaclosques que ha acabat esdevenint la peça final. Cada moviment, cada gag, cada paraula, i cada joc de llums reflexa amb una precisió quirúrgica cada una d’aquestes peces.
L’intimitat del format de l’obra, la tendresa i delicadesa amb la qual Pla acull al públic genera una atmosfera on les persones assegudes a les butaques tenen el privilegi de seure davant d’un destripament sagnant acompanyat de riures, com si fos una reunió d’amics o una conversa unilateral on la protagonista és la frustració artística. Aquesta intimitat s’accentua amb l’impecable i sincera interpretació de Pla, regalant-nos moments de clown, dansa, stand-up i teatre físic preciosament lligats com si els cosís un fil de fibra òptica: aparentment invisible, però ferm i intrencable. El dinamisme amb el qual Pla dispara fletxes de diana a diana és precís, instantani i declara la força, treball, la concentració, dedicació i empenta que l’intèrpret carrega a les seves espatlles.
La posada en escena acompanya la peça amb una sincronia digne d’una botiga de rellotges. Tot allò que la recreació d’un espai càlid i familiar es posa davant del públic es va descobrint com si exploressis l’espai des dels ulls de l’intèrpret, creant un flux constant de sorpreses que transformen l’espai i et transporten a la ment, el passat, el cor i el món dins la Diana.
Veure Miss Cosas Y Yo és una conversa càlida i recomfortant que tothom, especialment cada alumne i alumni dins el món artístic, enfrontada amb la buidor, la crisi d’identitat i el salt de fe que comporta l’ensenyament artístic, especialment quan ja veus el precipici que arriba després de l’examen final, hauria de permetre’s veure i veure’s identificada.
Àlex Locubiche
@aleclocu
