Les dones sàvies

Teatre

informació obra


Adaptació:
Ricard Farré, Enric Cambray
Direcció:
Ricard Farré, Enric Cambray
Composició musical:
Gerard Sesé
Coreografia:
Júlia Bonjoch
Intèrprets:
Ricard Farré, Enric Cambray
Escenografia:
Enric Romaní
Il·luminació:
Adrià  Aubert
Vestuari:
Marc Udina
Assesoria de moviment:
Júlia Barceló
Producció:
El Maldà
Sinopsi:

1672, França. Molière i la Companyia del Rei estrenen una comèdia de costums amb un embolic familiar on s’hi recull l’afany de saber de les dones i posa en evidència un poeta mediocre i cregut de l’època.

2016, Catalunya. Molière i només dos actors estrenen la mateixa comèdia de costums amb un embolic familiar on, amb un joc interpretatiu que trenca les convencions, s’hi recull la burla dels pedants d’avui dia.

Ricard Farré i Enric Cambray, finalistes a artista revelació als Premis de la Critica 2016 per aquest espectacle

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Les dones sàvies

15/10/2017

Un tàndem excel·lent

per Anna Molinet

Les dones sàvies El Maldà, 5 d’octubre de 2017 [caption id="attachment_840" align="aligncenter" width="612"](c) El Maldà (c) El Maldà[/caption]

Les dones sàvies, interpretades per Enric Cambray i Ricard Farré, repeteixen al Maldà després del gran èxit que van viure la temporada passada i que els va permetre voltar per tot Catalunya.

L’obra és una magistral paròdia de l'obra homònima de Molière, que a diferencia de l’adaptació, està escrita per a ser representada a través de 10 intèrprets. D’una manera vertiginosa, Cambray i Farré aconsegueixen fer tots els canvis de paper sense abandonar en cap moment l’escenari. A vegades utilitzen un petita mampara com a backstage i d’altres ens donen el privilegi de veure la metamorfosi a un pam quan es treuen o posen la dentadura postissa, es col·loquen la perruca o bé es giren la faldilla reversible.

D’altra banda, a l’adaptació també s’aprofita per a actualitzar el context de la història, ja que es mencionen elements contemporanis com ara bé Josep Cuní, que apareix com a personatge, i inclús es fan petites mencions a temes de total actualitat, com seria l’actuació de la Guardia Civil feia menys d’una setmana durant l’1 d’octubre.

L’obra, al ser representada en un escenari tan petit (amb escassament 50 localitats, l’espai recorda més a un menjador de casa que no pas a un teatre), permet que hi hagi una interacció del públic en una part de l’obra, i obligui a improvisar lleugerament a la parella d’actors, que no tenen cap problema en fer-ho.

Cal destacar el gran encert tan en el vestuari i la caracterització com en la manera d’actuar segons el paper que fan. No hi ha una sobreactuació quan fan de dona – a no ser que el personatge en concret sigui de per si estrambòtic – ni tampoc es posen pits postissos o es maquillen i desmaquillen segons el personatge. Es tracta de canvis subtils: cada personatge té una peça de vestimenta concreta que et fa identificar-la immediatament, i no són necessaris grans canvis de vestuari.

En resum es tracta d’una comèdia molt ben tramada i executada, i requereix una gran sincronització per part dels dos actors que no es trenca en cap moment, són un tàndem magnífic que donen gust de veure.

Anna Molinet @Annafase_