Guillem Barbosa, Patrícia Bargalló, Silvia Capell, Maria Garrido, Guillem Gefaell, Carles Gilabert, David Menéndez, Núria Montes, Maria Pau Pigem, Lara Renard
Sinopsi:
La Virgueria es llença de cap en el seu projecte més ambiciós des de la creació de la companyia l’any 2009. Un espectacle amb deu artistes sobre l’escenari per explicar la història de la Dora. La història d’aquells a qui el sistema deixa de banda per no ser productius dins les regles del capitalisme.
Un mirall entre l’abans i l’ara que, a través de la poesia visual, el circ, la paraula i el moviment, ens farà parlar sobre el que ens defineix com a espècie, sobre el que ens fa humans, sobre la solidaritat i la seva distància de la beneficència o la caritat.
Com menja un caníbalLleialtat Santsenca, 19 de desembre de 2019
Imatge extreta del lloc web de la Lleialtat Santsenca
La cia la Virgueria va presentar la prèvia de l’obra Com
menja un caníbal el dijous 19 de desembre amb les funcions ja esgotades
pel divendres i el dissabte a la
Lleialtat Santsenca. Aquesta obra ha estat escrita i dirigida per Aleix Fauró i Isis Martin (autors
d’altres títols de la companyia com El
pes del Plom o Medusa que hem
pogut veure a la Beckett i al TNC en els darrers anys). Es tracta d’una coproducció entre la Virgueria il’Arnau Itinerant, una iniciativa que
sorgeix arran del renaixement de la memòria del teatre Arnau, un teatre que
estava situat al Paral·lel i que va tancar l’any 2000. Ara serà rehabilitat,
però de moment s’ha engegat en el seu nom un projecte itinerant què pretén
apropar el teatre als barris i a les comunitats així com repensar les
polítiques culturals i la creació teatral (podeu consultar més informació aquí:
https://www.barcelona.cat/teatrearnau/).
Com menja un caníbal és un projecte ambiciós, amb deu actors i actrius en escena
constantment i que destaca per ser multidisciplinari.
La trama gira entorn de la història de la vida de la Dora, una dona que als
anys cinquanta emigra amb la seva família del seu poble natal de l’Aragó per
anar a buscar millor vida a la metròpolis barcelonina. Allà trobarà un grup de
persones que s’anomenen “els fràgils”,
personatges quasi màgics que viuen apartats de la societat que els ofega, entre
els quals es troba el seu germà Luís, un dels grans protagonistes de la
història. Tots plegats es reuneixen al “Garito”,
un espai on tot pot passar però en el qual poden estar junts i sentir-se
acollits, lluny del cruel sistema capitalista.
A la sala, el públic s’asseu pels quatre cantons i al mig, l’escenografia disposada per tot l’espai, amb mobles diversos i estranyes decoracions. A mesura que l’obra avança, en una de les taules es tallen verdures i es van bullint, desprenent una olor que ens transporta i ens fa sentir que som a una llar. A més de l’escenografia pròpiament, trobem dos aparells de circ: una perxa xinesa i un trapezi.
Una de les coses més interessants de l’obra des del meu punt de vista és la
banda sonora, a càrrec de Clara Peya,
i el moviment dels intèrprets. La
combinació és molt atractiva i contribueix a crear un ambient màgic. L’ús
dels aparells de circ principalment per part de Sílvia Capell i Lara Renard
ho fa tot molt més especial. Sovint
el circ està poc representat en les arts escèniques i sempre és una alegria
trobar-lo en les noves dramatúrgies.
La història de la Dora és tendra però també divertida a estones. El text és molt poètic i presenta els esdeveniments jugant entre la fantasia i la realitat, de tal forma que no sabem exactament que hi ha de realitat i que hi ha de ficció en la història de la Dora. L’obra ens mostra com la fragilitat és quelcom que forma part de nosaltres i que en realitat ens uneix i fa que aquest món sigui més bell tot i la duresa del sistema en el qual vivim.
Si encara no heu vist l'obra, podreu fer-ho a l'Atrium de Viladecans (18 de gener) i al Teatre Principal d'Olot (31 de gener).
