Vestuvès (casament)
El canal, 1 de novembre de 2018
L’arròs i els crits de celebració donen el tret de sortida a Vestuvés (Casament) l’obra que aquest any el director lituà Oskaras Korsunovas, present des de 2011 al Festival Temporada Alta amb altres propostes com ara Diari d’un boig (TA17) o Cleansed (TA16), duu a terme per primera vegada a Catalunya. Aquesta peça, estrenada al 2016 a Lituània està inspirada en l’obra de Bertolt Brecht El casament dels petits burgesos. Durant l’hora i quart l’espectador serà còmplice de l’evolució i la degradació d’aquesta suposada celebració a mesura que avança la situació, els personatges i el temps.
Vestuvés (Casament), de la companyia OKT Vilnius City Theatre es basa en un dels primers textos de Bertolt Brecht, on es tracta la doble moral de la societat. En la versió de Korsunovas l’assumpte gira entorn de la pèrdua de la virginitat de la núvia abans de casar-se. Però, com passa amb tot, hi ha molt més. No només parla sobre la moral i la seva dualitat, sinó també sobre la ruptura dels costums, de les tradicions, l’absurda deformació del que alguna vegada va ser un fet sagrat en l’existència humana.
En el moment que s’introdueix la situació de l’obra i els seus personatges, ja et dóna peu a pensar en un final fatal. La gràcia, aleshores, és veure el “com” tot això se’n va a norris. Durant l’obra s’aniran destapant les personalitats de cada personatge, tornant-se transparents per a l’espectador i mostrant la seva part insulsa, fracassada, que des de la seva posició en la situació intenten jugar o si més no, suportar la “festa”. Entre les pauses silencioses i força incòmodes, les paraules a poc a poc van trobant el seu pes, debatent temes com per exemple tan típics i quotidians com l’IKEA, Leonardo di Caprio o Paulo Coelho. Cap al final d’aquesta celebració no gaire animada, tothom, poc o molt, està cansat, enfadat i begut. La tristor i buidor d’aquests personatges acaba sent desbordant fins al punt de ser capaços de barallar-se, insultar-se i plorar.
Les interpretacions, tenint en compte el teatre èpic de Brecht, tendeixen a una externalització de l’expressió i el comportament dels personatges per tal de mostrar les característiques essencials de la societat, així doncs, traient conclusions per tal de reflexionar sobre les circumstàncies socials. (Dins del teatre èpic aquesta distància que creava l’actor del personatge de la imitació i l’empatia permetia l’oportunitat de criticar el comportament humà des d’un punt de vista més objectiu). En l’obra els actors de Korsunovas, dins d’un excel·lent càsting de selecció, arriben a un nivell d’exageració tan alt, que costa identificar-se amb algun personatge tot i que sí que el podem arribar a reconèixer.
En aquesta sàtira, es contempla una representació oberta i una abundant improvisació, junt amb l’actualització del text degut a les conseqüències polítiques i socials actuals, on els actors es poden permetre aquest joc interpretatiu amb total llibertat dins d’un marc d’accions i recorreguts perfectament estructurat, treballat i dirigit. Una comèdia cruel meravellosa on un cop més Oskaras Korsunovas utilitza el seu llenguatge escènic arriscat, desafiant i contemporani.
Ariadna Grau
