La tendresa

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Lluís Bozzo
Intèrprets:
Laura Aubert, Elisabet Casanovas, Javier Beltrán, Marta Pérez , Jordi Rico, Ferran Vilajosana
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Pedro Yagüe
Composició musical:
Fernando Velázquez
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
T de Teatre, Dagoll Dagom
Sinopsi:

T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol La ternura. Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta mateixa obra.

L'autor s'ha inspirat en l'univers de les comèdies de Shakespeare per dirigir una enginyosa comèdia romàntica de llenyataires i princeses que ens parla de la impossibilitat de protegir-nos del mal que ens pot fer l'amor. Si volem estimar hem d'arriscar-nos a patir.

La tendresa narra la història d'una reina una mica maga i les seves dues filles, que viatgen en l'Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d'haver envaït Anglaterra. La reina Esmeralda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l'Armada passa a prop d'una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen. El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home. El problema és que escullen una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire amb els seus dos fills, que s'hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d'homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.

Crítica: La tendresa

21/11/2019

101 moments de tendresa

per Gina Duran

La tendresa, 8 de novembre de 2019Teatre Municipal de Girona

© Temporada Alta, La Tendresa

Centenars d’espectadors han pogut gaudir de La Tendresa en el més pur estat durant les múltiples i enèrgiques representacions d’aquest 2019. Estrenada al Teatre Poliorama i exposada per tot Catalunya, l’obra (i el seu equip) ha celebrat les 101 representacions després de l’actuació al Teatre Municipal de Girona. Una festa als 101 moments plens de tendresa, d’amor, de desig, d’obsessió, però també d’enganys i de desenganys, d’odi, de menyspreu i de rebuig cap al sexe contrari, de mentides i de veritats, de discussions i de kafkianes lluites internes.

La comèdia escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, traduïda per Joan Lluís Bozzo i adaptada per Dagoll Dagom i T de Teatre gaudeix d’un èxit aclaparador. Això sí, l’enrevessada trama, els caricaturescos personatges, i els eloqüents diàlegs s’ho valen. Una història shakespeariana de 101 moments d’intensitat, que ha estat reconfigurada seguint l’estil català més genuí. Una obra ambientada a l’Anglaterra del segle XVI i traslladada directament a la realitat més actual.

Sis personatges típics i tòpics s’acaben trobant en una illa deserta, habitada només per ells: la reina Esmeralda d’Anglaterra i les seves dues filles topen de cara amb un llenyataire marró i amb els seus dos fills. Les primeres hi han anat fugint dels homes i de la seva mania de condicionar-los la vida i robar-los la llibertat. Els segons hi han anat fugint de les dones, unes bruixes controladores que no els deixen viure en pau. A partir d’aquí, el conflicte està servit i la diversió més que assegurada.

Un curiós i entretingudíssim mixt de les comèdies de Shakespeare que ha comprès l’essència de les seves metàfores i jocs de paraules, sense oblidar, per descomptat, les recargolades trames plenes d’equívocs, sorpreses i embolics. Laura Aubert, Elisabet Casanovas i Marta Pérez han donat llum i color a les tres valentes princeses que lluiten per viure sense condicionants, mentre que Jordi Rico, Ferran Vilajosana i Albert Prat ens han captivat amb els tres llenyataires moguts per extremes passions.

Una obra on el pes representatiu recau sobre un diàleg de difícil execució. Una obra on les paraules vesteixen un escenari gairebé nu, i on tan sols unes cortines són còmplices de les confusions amoroses. Una obra que manté una lluita constant, formada per dos bàndols: les dones vers els homes. Una obra plena de tòpics i estereotips exagerats que, entre riure i riure, ens fan reflexionar sobre els comportaments humans. Realment podem escapar d’allò que més ens complementa? Podem viure exempts de tendresa i d’amor sense que ens acabin trobant i atrapant?

Gina Durangiiin4