Angèlika

informació obra



Direcció:
Josep Galindo
Intèrprets:
Mariona Esplugues, Carla Pueyo, Rosa Galindo, José Pedro Garcia Balada, Marc Arias, Pol Forment
So:
Lluís Casahuga
Il·luminació:
Anna Espunya
Vídeo:
Antoni Roura
Vestuari:
Zaida Crespo
Assesoria de moviment:
Aina Torné
Autoria:
Josep Galindo
Escenografia:
Josep Galindo
Sinopsi:

Angèlica és una noia jove i reivindicativa vinculada als moviments antisistema que estudia Història de l’Art des de ja fa cinc anys. Podria ser ben bé una Antígona del segle XXI. La seva germana petita, Sofia, és tot el contrari: ciutadana exemplar, graduada en Audiovisuals, viu sempre amb prudència i seny dins de les normes que marca el sistema.

Seguint el fil de les reivindicacions de grups contra el canvi climàtic, Angèlica no es proposa tirar gaspatxo o crema de tomàquet als Gira-sols de Van Gogh o a la Mona Lisa. Angèlica planeja atacar directament el Guernica de Picasso el mateix dia de la inauguració de l’Exposició Universal.

Un espectacle de teatre còmic i dramàtic, ple de contradiccions ètiques, que reflexiona sobre la funció social de l’art i la capacitat de l’individu d’enfrontar-se al sistema i a la corrupció.

Crítica: Angèlika

02/01/2024

Als límits del sistema

per Àfrica Bonet-Ragel

Angèlika

Teatre Eòlia, 21 de desembre de 2023


Vosaltres amb quin personatge us identificaríeu més, amb el de l'Angèlica, una noia jove i rebel al sistema en què viu, o amb la Sofia, la seva germana bessona completament diferent, és a dir, una noia jove, prudent i racional que sempre segueix les normes?

En aquesta obra de teatre podem veure fins a quin punt l'Angèlica, protagonista d'aquesta història, és capaç de lluitar per intentar canviar i desemmascarar el sistema fosc i corrupte que l'envolta. Amb això, planteja atacar directament el Guernica de Picasso el mateix dia de la inauguració de l'Exposició Universal.

Els i les intèrprets Mariona Esplugues, Carla Pueyo, José Pedro García Balada, Rosa Galindo, Marc Arias i Pol Forment, ens expliquen la història d'una família, en la que regnen a parts iguals la traïció i la fidelitat, que acaba confrontada cara a cara en un judici que pot sentenciar la vida de la protagonista.

Aquestes confrontacions s'escenifiquen en una sala amb 4 cadires, amb les que van jugant damunt de l'escenari i d'aquesta manera creen els diferents espais de l'acció, i una pantalla de fons on es van projectant les obres artístiques més reconegudes mundialment com a decorat. Juguen també amb les llums i els efectes sonors amb una interlocució directe amb el tècnic de so des del mateix escenari. Qualsevol moment és bo per introduir un número musical i ells et sorprenen d'aquesta manera.

L'autor i director d'aquest espectacle, Josep Galindo, actualment director d'Eòlia, vol fer-nos reflexionar sobre la funció social de l'art i la capacitat de l'individu d'enfrontar-se al sistema i a la corrupció i ho fa a través de la comicitat, el drama i els estereotips. Tot i això, personalment, no em va acabar d'arribar tot allò que em volien transmetre, potser pel fet de trencar, sovint, l'atmosfera que creaven, amb les interaccions externes o perquè no vaig empatitzar amb els intèrprets.

Després de la funció, vaig tenir la sort de quedar-me al col·loqui amb la crítica Judit Martínez, els actors i actrius, i el director. Van fer palès que era una proposta arriscada, ja que en només cinc setmanes havien de donar forma a l'obra, però no cal dir que el seu esforç i les seves ganes es van veure reflectides a cada escena de l'espectacle.


Àfrica Bonet-Ragel