Angèlika
Teatre Eòlia, 21 de desembre de 2023
Angèlika, la nova proposta teatral de Josep Galindo, dirigida i escrita per ell mateix, és una obra plena de sorpreses. No saps mai cap a on anirà la cosa. L’acció transcorre durant l’any 2024 a la ciutat fictícia de “Nova Barcelona”, on seguim a dues germanes bessones de vint-i-tres anys, l’Angèlika (Mariona Esplugues) i la Sofia (Carla Pueyo) fins que més personatges comencen a comparèixer. L’alcalde de la ciutat (José Pedro Garcia Balada), casualment l’oncle de les bessones, va sempre acompanyat del seu fidel i submís secretari (Marc Arias). Més endavant, apareixeran el fill de l’alcalde (Pol Forment) i la jutgessa (Rosa Galindo). L’Angèlika durà a terme un acte que serà vist com un crim imperdonable als ulls d’aquells que la coneixen. Per sort, el seu cosí ha acabat la carrera de dret i li farà d’advocat, que convenient! A partir d’aquí, els adults no dubtaran ni un segon en fer tot el possible per aconseguir més poder mentre que les joves s’indignaran davant tanta impunitat. Fins aquí, res que no haguem vist abans, tret d’un personatge que encara no hem mencionat.
A l’escenari, els intèrprets compten amb l’aparició estrella del Guernica de Picasso, quadre que serà cremat per l’Angèlika en nom de... no se sap. I no té importància què l’ha conduit a fer-ho, perquè al final es descobreix –i disculpeu el spoiler – que es tractava d’una còpia i ella ho sabia des del principi. L’heroïna ha desemmascarat el crim que no anticipàvem. Al final era una heroïna impecable a qui no li podem retreure res. Ara bé, imaginem que l’Angèlika hagués fet desaparèixer el Guernica de debò, aleshores sí que seria interessant preguntar-se per què ho ha fet i què suposa haver eliminat una obra d’art que té tant de significat. Veuríem quines conseqüències comportaria i quines reaccions provocaria en els personatges i entre el públic, a més de les possibles motivacions d’Angèlika per haver-ho fet. Si hagués cremat el quadre verdader per, posem per cas, captar l’atenció de la gent i així tenir una tribuna des d’on llençar un missatge, tal com van fer activistes de “Just Stop Oil” amb Els gira-sols de Van Gogh, aleshores sí que es donaria pas a una problemàtica que val la pena adreçar. Tindríem un tema d’actualitat sobre el qual podem fer-nos preguntes. I no té per què ser enfocat només de manera seriosa, hi podria haver comicitat. En canvi, durant la funció que ens proposen, al veure que no era el Guernica de veritat i que l’Angèlika n’era conscient i que precisament per això l’ha cremat, el conflicte de defensar o no l’acció de cremar-lo es perd immediatament. Una acció que desencadenaria un seguit de contradiccions, que aportaria complexitat al personatge impecablement rebel de l’Angèlika, resulta ser desaprofitada.
Si ens hem centrat en comentar la dramatúrgia de l’espectacle és perquè el text només està pendent de sorprendre al públic, costi el que costi, ja sigui per fer una broma esporàdica o per canviar radicalment la personalitat d’un personatge només per afegir girs que es veuen a venir. Tan a nivell narratiu com en la posada en escena, la prioritat és generar plot-twists o girs argumentals que no pas trobar maneres d’abordar temes concrets que generin preguntes intrigants. Això fa que no hi hagi un to coherent, se salta de la comèdia a la tragèdia fent que les actuacions dels intèrprets siguin genuïnes, però sense que hi hagi un marc clar que englobi la totalitat de l’espectacle.
Arlet Ferrer Heras
@drawingtheatre
