Fotografia d'Erola Albesa Solsona del col·loqui post-funció amb l’equip artístic d’Angèlika
Text a quatre mans entre Erola Albesa Solsona i Lara Alemany
Angèlika
Teatre Eòlia, 21 de desembre de 2023
Fins on arribaries per defensar el que penses? De quines maneres pots rebotar-te contra un sistema que sembla tenir-ho tot controlat? I, sobretot, quines en seran les conseqüències? Angèlika, l’última obra de Josep Galindo, planteja totes aquestes preguntes i moltes d’altres a partir d’una simple premissa que no ens sonarà gaire llunyana: què passa quan un activista decideix atacar una obra d’art? Més concretament, quan es tracta d’una obra tan singular com és el Guernika de Pablo Picasso?
La vida de les bessones Sofia (Carla Pueyo) i Angèlica (Mariona Esplugues) es veu totalment trasbalsada quan aquesta última duu a terme una acció revolucionària amb gran ressò. Ho faran acompanyades d’un inventari de personatges ben diferenciats i, igual que les noies, contradictoris, ja que en completen el repartiment José Pedro García Balada, Rosa Galindo, Marc Arias i Pol Forment. Conjuntament, ens portaran per una funció amb punts de comèdia i punts de drama, que ens interpel·larà en molts aspectes del món que ens envolta i el sistema del qual, inevitablement, formem part.
Per fer la crítica d’aquesta obra liderada per dos personatges tan contraposats com són les germanes Sofia i Angèlica, proposem un format que segueix aquesta mateixa línia. El que veureu a continuació és un recull de respostes a sis de les moltes preguntes que ens vam fer la Lara Alemany i l’Erola Albesa en sortir de la funció. Com a punt de partida, també hem comptat amb la conversa generada al col·loqui post-funció de l'obra, que ens ha donat eines i ens ha ajudat a plantejar les respostes d’aquests preguntes. Partint d’aquesta mecànica, hem pogut contrastar les nostres visions i opinions respecte al que vam viure a la sala el dia de la funció.
1- Quina és la relació i el sentit de tenir els dos personatges: Sofia-Angèlica? De quina manera s’empatitza amb una i amb l’altra?
Lara: La Sofia i l’Angèlica són dos personatges completament contraposats, l’Angèlica és impulsiva i rebel, mentre que Sofia és més racional i pacient. Aquestes dues maneres de ser, es veuen reflectides amb les dues maneres d’actuar que normalment tenim davant d’una situació en el nostre dia a dia, i per aquest motiu és molt fàcil empatitzar amb les dues. Angèlica és antisistema i necessita fer justícia pels seus pares, és igual el que li comporti. Sofia per l’altra banda té la necessitat de fer les coses bé, pensa amb les conseqüències dels seus actes i en com és la vida en societat. Una no té sentit sense l’altre, ja que entre les dues és on segurament es trobaria la balança. Totes dues es complementen a la perfecció i tot i que l’argument en general gira més entorn de les accions d’Angèlica, si no tinguéssim la narració constant de Sofia l’obra segurament perdria el punt de realisme que té.
Erola: Dona la sensació que totes dues han hagut de tenir unes vivències generalment similars pel fet que han crescut amb la mateixa família a la vegada, però que una ha decidit tenir un paper actiu com a ciutadana i l’altra més passiu. La contraposició és entre una mena d’extrem i l’altre. Pel que fa a l’Angèlica empatitzo amb el fet d’haver de lluitar per les coses que no es consideren justes. En canvi, amb la Sofia, per fer el possible per ajudar a la gent que estimes sabent que tenen raó, però que no podran tirar endavant amb el que plantegen.
2- Les accions d’Angèlica es contradiuen èticament amb el que vol aconseguir?
Lara: Tot i que les seves accions inicials es poden percebre com a una manera de protesta radical, aquestes generen un dilema ètic. Ella denuncia que és crucial el canvi i fer pública la corrupció, i per això du a terme el seu acte de vandalisme. Tot i que en la majoria de l’obra vaig pensar que els seus actes es contradeien 100% amb el qual pensava, un cop es descobreix el perquè ho fa considero que ja no és així. Penso que ella actua d’aquesta manera per assegurar-se de tenir un impacte, i que si realment no sabes la veritat darrera els seus actes no ho hagués fet.
Erola: En certa manera sí, perquè s’està parlant el Guernika: un símbol en contra de l’opressió que representen els bombardejos civils. Malgrat això, alhora és un símbol d’art “culte”, de política pel fet que el govern el reivindica com a seu i de maltractament per part de la figura de Picasso. En tot cas, el fet de cridar l’atenció i generar convuls social i polític està assegurat, que és el que busca l’Angèlica en el fons.
3- Sofia hauria hagut de fer alguna cosa més per aturar a Angèlica?
Lara: Crec que aquesta resposta varia molt depenent de cada persona i la seva visió personal. Jo considero que no, que Sofia ja va fer tot el que va poder per aturar a Angèlica, i al final no se la pot culpar, ja que no sabia el que anava a fer. Considero que el fet que sigui la seva germana no implica que hagi de fer-se responsable de les seves accions.
Erola: No crec que es pugui respondre amb sí o no pel fet que, en el fons, la Sofia tampoc té el poder de decisió final sobre la seva germana. Per una banda, és comprensible que vulgui aturar-la, pel simple fet que se l’estima i no vol que li passi res dolent. D’alguna manera, la Sofia agafa el rol maternal i de cures per sobre de l’Angèlica. Per altra banda, totes dues són persones adultes. Encara que siguin tan diferents entre elles, sent germanes i suposadament haver tingut una infantesa i un creixement semblant, poden prendre les seves pròpies decisions independents. Així mateix, són conscients (en la seva pròpia mesura) del món que les envolta. Justament crec que l’acció que emprendrà l’Angèlica actua a la vegada com a acte revolucionari i com a punt d’inflexió per “despertar socialment” a la seva germana.
4- Per què creus que el públic estava distribuït d'aquesta manera, creus que hi havia algun motiu més enllà d'una decisió “aleatòria”?
Lara: No considero que al teatre, i més al teatre de petit format, es facin les coses aleatòriament. Crec que la proposta de posar el públic al voltant de l’acció estava fet amb una finalitat d’augmentar la sensació de participació i la seva interacció, creant una proximitat emocional. A més, la distribució a tres bandes recordava a la disposició que tenen els judicis, per tant, ens estaven fent aleshores a nosaltres partícips també d’aquest judici social contra Angèlica?
Erola: La disposició a tres bandes ajuda a tenir una experiència més propera i, sobretot, a potenciar les visions diferenciades. D’entrada ja partim del fet que una obra de teatre es viu d’una forma única per cada persona, pel simple fet que en cada moment es prenen decisions de què mirar a una escena. No concebo que dues persones puguin sortir d’un teatre amb la mateixa percepció exacta del que hi han vist. Aquesta diferenciació s’accentua encara més quan la col·locació no és a la italiana. Això permet generar visions més particulars d’una història que, en si mateixa, ja dona molt a reflexionar: els detalls i les perspectives hi tindran un impacte significatiu.
5- Una cosa que ens hagi agradat molt i una que no ens hagi acabat de funcionar de l’obra.
Lara:
+ La temàtica triada, és un tema molt delicat que, amb freqüència, pot caure en tòpics o resultar excessivament dramàtic o avorrit. No obstant això, l'obra va aconseguir abordar la temàtica amb una execució excepcional tant en el guió com en la posada en escena. Cal destacar com l'obra va aconseguir equilibrar una temàtica tan exigent amb una execució que va mantenir l'interès i va elevar el contingut a un nivell artístic profund i impactant.
- No em va acabar de convèncer el final, ja que va semblar trencar amb la proposta, i sobretot amb el realisme establerts durant tota la narrativa. La intensitat del clímax, particularment en el desenllaç del judici i la condemna d'Angèlica, havia creat una atmosfera carregada d'emocions i reflexions profundes sobre ètica, societat i justícia.
Erola:
+ El format a tres bandes, ho fa proper i dona una sensació embolcallant
- Com a espectadora del lateral, les projeccions no m’estaven aportant a la història perquè no les veia directament. Representava haver de “sortir” per veure què estava passant a la pantalla.
5- Tres conceptes per descriure les sensacions després de veure l’obra a partir de les reflexions.
Lara:
- Desorientació ètica - Per les reflexions que fa Angèlica, però com les du a terme i els actes que acaba fent, podria dir-se que s’està contradient.
- Inquietud sobre el sistema judicial - Per com duen a terme tots procediments durant el judici per aconseguir implementar la pena que se li posa a Angèlica.
- Ràbia - Per la relació amb el poder de l'art: L’Art és una eina de protesta supergran, però pot estar arruïnada per la política.
Erola:
- Frustració - pel fet que tota l’obra ens recordi que formem part d’un sistema desigual i injust, però no podem pretendre viure’n al marge perquè sempre en serem part
- Ràbia - de veure les contradiccions que tenen els personatges de l’obra i de sentir que, en el fons, res ha canviat des que comença la història fins al final.
- Sensació d’haver passat una estona divertida i de reflexió a la vegada - la dualitat, com en tots els aspectes de l’obra, opino que també està en la seva proporció d’entreteniment i eina per propiciar el pensament.
A partir d’aquí, les reflexions i observacions que hem anat fent durant la construcció d’aquesta crítica són les que hem pogut anar percebent nosaltres mateixes després de la nostra vivència. Malgrat això, segur que hi ha altres línies de pensament que ens han passat desapercebudes i que poden ser un punt de referència per altres persones que vegin l’obra. Per exemple, durant el col·loqui del mateix dia de la funció, Josep Galindo va destacar el fet que, durant el principi de l’obra, la veu cantant és la de les noies, mentre que, conforma avança la trama, el protagonisme narratiu se centra en els dos personatges que més estan dintre del sistema: l’alcalde i la jutgessa. Detalls i enfocaments com aquests demostren que la visió que ens emportem d’una obra de teatre pot ser diferenciada i orientada a la forma de veure el petit món que ens envolta a cada persona.
Com a tancament, i tenint en compte les respostes de les dues, considerem que Angèlika és una obra que està ben teixida i dona peu a la reflexió. Les diverses interpretacions i visions que hem explorat, especialment en relació amb les accions, destaquen la complexitat dels temes que l'obra aborda. Tot i coincidir en molts aspectes, és evident que l'obra no ofereix una visió absoluta i permet que el públic explori diferents angles ètics i perspectives. Aquesta diversitat en la interpretació aporta i augmenta l'experiència teatral, fomentant la discussió de les qüestions plantejades.
Lara Alemany (@lara_alemany) i Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)
