Cent dies i cent vides

informació obra



Direcció:
Ferran Joanmiquel
Autoria:
Ferran Joanmiquel
Intèrprets:
Sílvia Escuder
Sinopsi:

Frederica Montseny, abans del seu exili a França, ja era una dona forta, lluitadora, política i activista anarquista. Però l’èxode republicà durant els últims moments de la Guerra Civil no només va suposar una prova més de la seva resistència i caràcter, sinó que, també, li va fer treure del seu interior la mare coratge que portava dins. Fugir del perill franquista i de l’amenaça nazi amb la responsabilitat de posar el futur d’una família en cadascuna de les decisions que es prenen és el que el director Ferran Joanmiquel projecta sobre l’escenari. Una mirada íntima a la incertesa de Montseny des que travessa la frontera al Pertús i s’endinsa en una lluita constant per a la supervivència

Crítica: Cent dies i cent vides

28/11/2021

Cent aplaudiments

per Aitana Pérez Navarro

Cent dies i cent vides
Sala La Planeta / Temporada Alta, 12 de novembre de 2021

Durant una hora, Sílvia Escuder va aconseguir que deixéssim d’atendre el que passava al nostre voltant i que ens endinsessim dins dels últims moments de la Guerra Civil, fent-nos veure com Federica Montseny escapava de l’amenaça nazi alhora que intentava protegir a la seva família. Tot això no seria possible sense la gran interpretació de l’actriu, que s'endinsa en el personatge fins a fer-lo seu, gaudint-lo i fent-lo gaudir amb una veritat i un treball de cos, de veu i de mirada magnífics.

Cent dies i cent vides és una obra escrita i dirigida per Ferran Joanmiquel que aconsegueix projectar sobre l’escenari una part de la vida de Montseny. Cos a Cos es fan càrrec de l’escenografia de l’obra, creant una escena íntima però amb moltes possibilitats, cosa que ajuda a l’actriu a desenvolupar el seu paper. També es fan càrrec del vestuari, molt senzill però que ens permet endinsar-nos més en la història, que es completa amb un espai sonor a càrrec d’Albert Donarza.

El treball de Sílvia Escuder i Ferran Joanmiquel va aconseguir fer caure alguna llàgrima i deixar amb la pell de gallina a més d’una persona. Quan va acabar Cent dies i cent vides, el públic no va dubtar en posar-se dret i la sala es va omplir amb molts més de cent aplaudiments.

Aitana Pérez Navarro
@aperezn00