Art

Teatre

informació obra


Direcció:
Miquel Górriz, Jordi Prat i Coll
Intèrprets:
Pere Arquillué, Francesc Orella, Lluís Villanueva
Escenografia:
Jon Berrondo
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Miquel Gorriz
Vestuari:
María Araujo
Producció:
Focus, Mola Produccions, Tasgo Producciones, Bitò Produccions
Dramatúrgia:
Jordi Prat i Coll, Marcel Gros
Sinopsi:

"Marc, sol.
El meu amic Sergi ha comprat un quadre.
És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques.
El Sergi és amic meu de fa molt temps.
És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg i és amant de l’art.
Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.” 

Art, el text de Yasmina Reza que des de la seva estrena el 1994 s’ha convertit en un fenomen internacional de públic i crítica, és una comèdia intel·ligent sobre l’amistat. També és un immillorable vehicle de lluïment per a un trio de grans actors. Un quadre en blanc posarà a prova una llarga relació entre tres homes que semblava impossible de trencar. Aquest és el punt de partida per a una obra molt enginyosa i divertida.

Crítica: Art

07/03/2017

Còmica reflexió sobre l'art

per Anna Molinet
  Art Teatre Goya, 2 de març de 2017 [caption id="attachment_280" align="aligncenter" width="723"]art © Grup Focus[/caption]

El passat 19 d’octubre es va estrenar “Art” al Teatre Goya, una comèdia de la dramaturga Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz i protagonitzada per tres grans del teatre; Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva.

L’obra es basa en una idea molt senzilla: En Sergi (Villanueva), aficionat a l’art contemporani, decideix comprar un quadre blanc per 200.000 euros. Aquesta adquisició aconsegueix al llarg de l’obra que tres amics de tota la vida vulguin acabar amb les seves respectives amistats.

L’obra aconsegueix un punt de surrealisme a través de l’exageració i caricaturització dels personatges que provoca el riure del públic, però sense ser excessiu, de manera que ajuda a l’espectador a entendre els tres punts de vista i creure que ha viscut la situació de cada un.

Ja que més enllà de la comèdia, l’obra pretén fer-nos reflexionar sobre el concepte complex de l’art. Per una banda tenim el Sergi, que defensa la seva compra i creu justificat l’alt preu pagat; ell representa la gent aficionada a l’art i a la cultura en general, que s’aprofita del privilegi de saber-ne sobre el tema, per creure’s superior i donar lliçons a la resta. Per altra banda, tenim en Marc (Orella), que considera el quadre una merda; ell en canvi, representa la part de la població que no s’interessa ni entén d’art però que es creu amb el dret d’opinar sobre què és o què no és art. Per tant, ens trobem amb dos personatges, en que cap d’ells té raó perquè els dos consideren que la seva opinió és l’única vàlida. Finalment, com a àrbitre trobem el pobre Yvan (Arquillué), que no està tenint una setmana fàcil i que intenta donar la raó als dos (cosa impossible) per aturar l’eterna discussió.

Es tracta d’una obra molt ben perfilada, que combina la comèdia amb una capa de profunditat reflexiva sobre l’art. Tot i així, la reflexió potser no és prou clara durant l’obra i hauria de tenir més pes. Part del públic probablement es quedi en la primera capa (la còmica) i no indagui en la reflexió; posicionant-se amb en Marc i considerant que és una compra absurda. L’elecció d’un quadre completament blanc és per deixar clar que és una metàfora, que representa un concepte, però pot ser que no sigui evident i alguna gent realment pensi que l’obra va sobre valorar si un quadre blanc té valor. Segurament hagués sigut més adient un final en el qual els personatges reflexionessin sobre el tema, més que un final còmic com el que ens trobem.