La Treva

informació obra



Intèrprets:
Clara Segura, Ramon Madaula, David Selvas, Mima Riera
Traducció:
Cristina Genebat
Escenografia:
Cesc Calafell
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Maria Armengol
Caracterització:
Paula Ayuso
Producció:
La Brutal, La Villarroel, Bitó Produccions
Autor:
Proyecto Azul
Direcció:
Paula Ribó
Sinopsi:

Any 2009. Els Estats Units han envaït l’Iraq des del 2003. La Guerra continua. La Sarah, una prestigiosa fotògrafa de guerra, torna de l’Iraq al seu apartament, a Brooklyn. Ha resultat greument ferida a causa de l’esclat d’una bomba mentre cobria el conflicte. L’acompanya el James, també reporter de guerra, que després de patir una crisi nerviosa i abandonar l’escenari del conflicte, ha hagut de tornar-hi a buscar la seva dona. Un cop a casa, hauran de cicatritzar les ferides.

La visita del Richard, editor i bon amic de la parella, acompanyat de la seva nova nòvia, la jove i ingènua Mandy, farà que la Sarah i el James revisin el seu projecte de vida i de parella. Un any de treva per a que cadascú decideixi, finalment, què vol fer amb la seva vida.

Julio Manrique, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2016

Mima Riera, finalista en la categoria d'actriu de repartiment. Premis de la Crítica 2016

Ramon Madaula, finalista en la categoria d'actor de repartiment. Premis de la Crítica 2016

Crítica: La Treva

27/12/2016

Diferents vides en un explosiu escenari

per Roger Puig
Amb La Treva ens trobem un ser to misantròpic i una ironia extrema i àcida que ens farà riure en els moments fins i tot més tensos de l’obra. L’obra ens parla entre altres coses del judici sobre les maneres de viure dels altres. Ens trobarem 4 personatges tant units com diferents. Les seves relacions ens farien valorar inclús les trucades de la nostra tia més pesada. La Treva comença en poc, però anirà a més i ens aproparà a la passió dels personatges i ens convertirà en interessats fotògrafs de guerra. Ens aixecarem a aplaudir?  La peça no deixa d’observar amb crítica el teatre i plantejar-nos que podríem fer quan acabéssim l’obra amb tots els mals del món… Aplaudir i dir bravo! Senzillament increïble com l’autor es permet criticar inclús la seva pròpia opció de vida. Realment riem per no plorar i es què a través d’aquesta tragicomèdia riurem. Riurem amb la guerra (a una altre escala) que tenen els personatges entre ells i amb si mateixos encapçalats per Segura i Selvas. Els quals es mouen en el conflicte d’una manera extraordinària. L’escenografia justa però excel·lent la il·luminació com ajuda a remarcar les situacions de soledat d’una reportera que es troba massa lluny del que dona sentit a la seva vida. Sens dubte una obra excel·lent, crítica, àcida i divertida. Recomana? Recomana la Treva!   La-treva Roger Puig