Turba
Programació a distància, Temporada Alta
El carisma i la convicció d’un bon discurs poden ser l’espurna que acabi fent esclatar un moviment de masses o, dit d’una altra manera, una turba.
El famós discurs de la "Women’s March" d’Angela Davis és només un dels exemples que apareixen a Turba. La nova creació (work in progress) que va estrenar la companyia Mos Maiorum al Temporada Alta i que, degut a la situació actual, els espectadors hem hagut de veure online.
Quins ingredients són necessaris perquè passi una revolució? Què succeeix si té èxit? I si fracassa? Mos Maiorum ha dedicat quatre mesos a indagar quins són els mecanismes que fan possible la mobilització de masses. Un treball que Mariona Naudin, Ireneu Tranis, Alba Valldaura, María García Vera i Nicolas Chevallier han acabat materialitzant sobre els escenaris.
De fet, una taula de mescles amb un dj i una pantalla de llums estroboscòpics —que durant l’obra adopta el paper d’autoritat— són els únics element escenogràfics que acompanyen uns actors que es van intercanviant els papers i que interpreten des periodistes que debaten sobre el concepte de revolució, passant per una mèdium que connecta amb el passat per fer reviure la llegenda de l’activista Ulrike Meinhof fins a famosos personatges cèlebres que han recitat discursos que han acabat marcant el curs de la història:
“¡Luchad por la libertad de nuestro pueblo. Luchad por la libertad de nuestros hijos. Abajo las fuerzas que representan un pasado de opresión!”
Discursos com el de “Tinc un somni”, que va pronunciar Martin Luther King l’any 1963 o versos com els de la cançó When de revolution comes de The Last Poets són fragments que s’entrellacen i que Mos Moiorum incorpora a la seva posada en escena. Un esquarterament del cos teòric i pràctic del concepte de turba fet realitat en estímuls visuals i sonors que provoquen a l’espectador un viatge immersiu a través d’episodis diversos. Una proposta trencadora, amb molts moments en clau d’humor i plena de referències culturals que l’espectador pot arribar a reconèixer i que culmina en un debat sobre l’apropiació del discurs dels oprimits. L’assaig deixa les pàgines escrites per pujar als escenaris. I l’experiència val la pena.
Mireia Reynal
@mireiareynal
