Turba

informació obra



Companyia:
Cia. Mos Maiorum
Sinopsi:

El col·lectiu Mos Maiorum va ser companyia resident al Lliure la temporada passada, en el marc dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila. Al desembre van mostrar a l’escenari de la Sala Fabià Puigserver el seu treball en procés i van obtenir molt bona acollida. Durant l’any han continuat treballant. Turba, l’espectacle ja acabat, s’ha estrenat aquest octubre al festival Temporada Alta (a distància).

Ara torna al Lliure, en presència. Una proposta entre ficció i documental que indaga en allò que ens fa humans i que és clau en la supervivència de l’espècie: la capacitat d’actuar junts. Més enllà de moviments ideològics com el populisme o el feixisme, l’espectacle convida a observar com funciona el gregarisme, quina capacitat transformadora té la massa i quins mecanismes serveixen per controlar-la.

---

Quin és el mètode més efectiu per controlar les masses? Per què funciona la por? Com neix un líder? Per què l’escoltem? Només podem sobreviure com a grup? Què és el que fa que un grup d’individus s’associïn de manera espontània per assolir un objectiu comú? Són només un grapat de preguntes de les moltes que proposa i desperta l’últim projecte de Mos Maiorum. Un espectacle punyent i revelador —mig ficció, mig documental— sobre els diversos mecanismes de mobilització i control de masses. Un estudi antropològic i sociològic entorn del concepte de turba, el gregarisme i la capacitat transformadora i d’acció de les masses

Crítica: Turba

30/12/2020

La revolució comença a la teva habitació

per Dolça Alcanyís

Turba
Temporada Alta (online), del 19 de novembre al 22 de desembre de 2020

Quines són les condicions sine qua non d’una revolució? La violència n’és un element intrínsec? Quines conseqüències tenen les revoltes?

Turba és el tercer espectacle del col·lectiu Mos Maiorum, una companyia amb una clara voluntat de denúncia i quatre anys de trajectòria. Amb aquesta peça, planten a escena un bombardeig de preguntes a propòsit de les revolucions i les diferents formes de manipular les masses amb la finalitat de teixir lligams entre les revoltes passades, aquelles que no ens queden tan lluny, i les situacions extremes que estem vivint en la situació actual de pandèmia.

Aquesta peça utilitza com a dispositiu escènic conductor un programa radiofònic a través del qual s’entrellacen, en forma d’entrevistes, meetings o discursos, diferents veus reivindicatives de la història occidental dels darrers segles. Aquests recursos diversos de transmetre les paraules textuals que, en el seu moment, marcaren un abans i un després, reforça la idea de documental. Passant per Lenin o Angela Davis, arribem als eslògans actuals de “junts ho podrem tot, junts però separats” o “la revolución empieza en tu salón”, a través dels quals reflexionen sobre la comercialització de la idea de revolució i les contradiccions que se’n poden desprendre.

Pel que fa a l’escena, el públic disposat a dues bandes actua com a analogia de les confrontacions socials necessàries per a una revolució: els uns i els altres, cara a cara, dos bàndols en un espai compartit. L’ús d’una llum esquizofrènica i ambients sonors incerts, ens traslladen a un espai indefinit, descontextualitzat, fins i tot estratosfèric.

Nicolás Chevallier ens ofereix una dramatúrgia cacofònica saturada de missatges i eslògans pamfletaris, a través d’un llenguatge molt narratiu i multilingüe que plasma la internacionalització de la revolució.

«Turba»: multitud sense control (Vikipèdia).

Dolça Alcañiz