Turba

Nous formats

informació obra


Companyia:
Cia. Mos Maiorum
Sinopsi:

El col·lectiu Mos Maiorum va ser companyia resident al Lliure la temporada passada, en el marc dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila. Al desembre van mostrar a l’escenari de la Sala Fabià Puigserver el seu treball en procés i van obtenir molt bona acollida. Durant l’any han continuat treballant. Turba, l’espectacle ja acabat, s’ha estrenat aquest octubre al festival Temporada Alta (a distància).

Ara torna al Lliure, en presència. Una proposta entre ficció i documental que indaga en allò que ens fa humans i que és clau en la supervivència de l’espècie: la capacitat d’actuar junts. Més enllà de moviments ideològics com el populisme o el feixisme, l’espectacle convida a observar com funciona el gregarisme, quina capacitat transformadora té la massa i quins mecanismes serveixen per controlar-la.

---

Quin és el mètode més efectiu per controlar les masses? Per què funciona la por? Com neix un líder? Per què l’escoltem? Només podem sobreviure com a grup? Què és el que fa que un grup d’individus s’associïn de manera espontània per assolir un objectiu comú? Són només un grapat de preguntes de les moltes que proposa i desperta l’últim projecte de Mos Maiorum. Un espectacle punyent i revelador —mig ficció, mig documental— sobre els diversos mecanismes de mobilització i control de masses. Un estudi antropològic i sociològic entorn del concepte de turba, el gregarisme i la capacitat transformadora i d’acció de les masses

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Turba

28/01/2021

Fora de text

per Berta Cotrina

Turba
Teatre Lliure, gener 2021

La paraula és la més insignificant raó per fer una revolució. Són les emocions les responsables de la reacció; la religió que comporta la revolta. Discursos buits de contingut, però que necessiten la paraula per jugar amb l’entonació.

Deixem de banda el text de Turba i parlem d'alguns aspectes aparentment inconscients. Un espectacle gestat en mig d’una pandèmia que decideix prescindir de les imatges -després del bombardeig en línia obtingut els últims mesos- i posa en escena un estudi radiofònic. Fet que dóna l’atmosfera a l’obra i explica més del que ens pensem. Els discursos polítics queden condicionats pels mitjans de comunicació. Un canal que banalitza la informació i converteix la crítica en premsa rosa. 

Mos Maiorum bombardeja d’informació l’escenari, la dosis diària que necessitem per ser unes persones aparentment informades. Però quan aquest fet es portat als teatres és la crítica més pura. Un gag inicial que posa el pes en les pauses i els silencis i la seva reiteració n’avisa de tota banalitat. Com TOT pot ser convertir en un programa electoral. 

Les paraules, potser, no faran la revolució, però són un mitjà que ens permet sentir-les, notar-les o imaginar-les. Les paraules donen pas al record, i ell al protagonisme. Referents que van deixar la seva lluita en forma de paraules, d’entre altres maneres. Reflexions, vivències, debats, tots els ingredients per buscar la resposta a la pregunta: com podem fer la revolució?

Crear l’espai escènic des del mateix escenari posa la daga a la falta d’atenció que posem als processos, a la gestació de les coses. Dóna a pensar qui és el responsable de donar veu a unes persones o a unes altres. La taula de so com a poder del poble. Un poder poc conegut, admirat des de la distància, i desvaloritzat en algunes ocasions. 

L'excés de paraula a l’obra em transporta a la gàbia de Wittgenstein. “L’únic que hem aconseguit en el procés d’investigació ha sigut discutir”. Així defineix una de les actrius el procés de creació de l’espectacle i la necessitat inherent dels humans a trobar totes les respostes. Turba és una olla ben remenada que està a punt de bullir (o d’explotar).

Berta Cotrina
@becodo15