Un enemigo del pueblo

Teatre

informació obra


Direcció:
Àlex Rigola
Intèrprets:
Nao Albet, Israel Elejalde, Irene Escolar, Óscar de la Fuente, Francisco Reyes, Dàmaris Gelabert
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
Carlos Marquerie
Producció:
El Pavón Teatro Kamikaze
Direcció Musical:
Àlex Martínez
Sinopsi:

Amb Un enemic del poble, Ibsen crea un gran discurs sobre el conflicte entre l’individu i la societat. Àlex Rigola trasllada aquest conflicte moral i d’interessos a la realitat d’una companyia de teatre. La qüestió és si és legítim i honest rebre subvencions d’un sistema que es troba als antípodes de l’ètica que defensen els artistes. Ells decideixen callar l’imprescindible per no perdre els ajuts que donen viabilitat al seu projecte artístic i crític. Han perdut, potser, per això la força moral per denunciar des de l’escenari la injustícia?

Crítica: Un enemigo del pueblo

31/10/2018

El joc de la democràcia

per Elena Aran

Un enemigo del pueblo Teatre Municipal de Girona. 11 d'octubre de 2018

(c) Vanessa Rabade

John Stuart Mill deia, en el seu llibre On liberty de l’any 1859 tenir quelcom com a cert, mentre existeixi un únic ser que ho negui si pogués, però a qui se li priva fer-ho, és afirmar que nosaltres i els que pensen com nosaltres són els jutges de la veritat, però jutges que resolen la qüestió sense escoltar a una de les parts.

Un Enemigo del Pueblo, dirigit per Àlex Rigola adaptant l'obra de Henrik Ibsen, vol convertir la sala de teatre en una seu de pensament i reflexió crítica. A l’entrada se’ns donen dues paperetes, amb un si i un no, i l’espectador s’endinsa en una sala presidida per la paraula Éthike.

Posar en joc la democràcia, i preguntar sobre sufragi universal i llibertat d’expressió és una idea valenta, amb molt potencial, però alhora té els seus riscos. L’obra aconsegueix una resposta positiva del públic, els qui hauran de ser conseqüents de les decisions que prenen, sent el punt de partida d’un conflicte paral·lel a la història de Henrik Ibsen.

Confrontar democràcia i ètica, la societat i l’individu, el conflicte entre poders i les classes, tenint en compte les eines de les que disposa el ciutadà en la societat i traslladar-ho a l’època present necessita d’una harmonia que no s’aconsegueix i el missatge queda a mig camí. Són idees massa potents amb un missatge final poc clar.

Ningú té en compte el pensament crític en el bàndol guanyador. Domina la comoditat d’imposar unes idees. Som conscients de la responsabilitat que representa cada vot que donem?

Elena Aran @elenaranc