El chico de la última fila. Beckett

informació obra


Intèrprets:
David Bagés, Guillem Barbosa, Arnau Comas, Míriam Iscla, Sergi López, Anna Ycobalzeta
Escenografia:
Beatriz San Juan
Il·luminació:
Marc Salicrú
Vestuari:
Míriam Compte
So:
Jaume Manresa
Caracterització:
Coral Peña
Ajudantia de direcció:
Anna Serrano
Producció:
Sala Beckett
Autoria:
Cristina Clemente, Marc Angelet
Sinopsi:

Un professor de literatura d’un institut es desespera corregint les redaccions dels seus alumnes fins que arriba a la d’aquell noi silenciós que sempre seu a l’última fila. L’impuls i l’afilada capacitat d’observació que transmet el text li despertaran contradiccions, somnis i velles frustracions. Des d’aquest moment, entre l’alumne prodigi i el seu professor sorgirà un vincle tan intens com perillós. Una estranya relació que acabarà en una espiral perversa de fascinació, erotisme i expectatives irrefrenables.

En paraules de Juan Mayorga: “El chico de la última fila es una obra sobre maestros y discípulos; sobre padres e hijos; sobre personas que ya han visto demasiado y personas que están aprendiendo a mirar. Una obra sobre el placer de asomarse a las vidas ajenas y sobre los riesgos de confundir vida y literatura. Una obra sobre los que eligen la última fila: aquella desde la que se ve todas las demás.”

Premi en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2019

Premi en la categoria de revelació. Premis de la Crítica 2019

Crítica: El chico de la última fila. Beckett

10/02/2019

Els límits de la ficció

per Raul Coluche

El chico de la última fila Sala Beckett, 27 de gener de 2019

Arrenca el cicle Res no és mentida de la Sala Beckett exhaurint localitats amb El chico de la última fila, una història sobre la relació d’un professor de literatura i el seu alumne, Claudio, que comença a destacar pels seus dots d’escriptura. Text de premi Max que firma Juan Mayorga, un dels autors contemporanis més rellevants de l’escena espanyola.

La proposta és un joc permanent entre realitat i ficció on la mà directora d’Andrés Lima desborda llibertat creativa i originalitat. Una cortina blanca enorme que recorda a un full en blanc esdevé l’element escenogràfic més representatiu, indispensable per als canvis d’escena i la creació de les imatges tan seductores que juguen constantment amb la llum, el so i el moviment físic dels actors. Menció d’honor a aquesta voluntat d’unió de llenguatges en una proposta que podria haver caigut molt fàcilment en una exposició purament textual. No ha estat el cas.

Mayorga posa sobre la taula un debat que bé es podria tenir a totes les aules d’escriptura, guió i art en general: l’ús o abús de la vida privada com a material artístic, els límits i les seves conseqüències. El tema recorda al recent film de Manuel Martín Cuenca, El autor (2017), amb Javier Gutiérrez al capdavant del repartiment.

Al final, El chico de la última fila parla sobre creativitat a través de la història del naixement d’un escriptor. Un teatre per a adults que també fa gaudir, i molt, als joves. Tant de bo prorroguin.

Raul Coluche @RaulColuche