Teatro Amazonas

Nous formats | Teatre

informació obra


Autoria:
Laida Azkona Goño , Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

Potser heu vist Extraños mares arden o Tierras del Sur, dos muntatges en els quals Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández partien de la realitat més estricta per posar el dit a la nafra de les formes més actuals del colonialisme. De la mateixa manera, ara col·loquen en el punt de mira dues infraestructures faraòniques situades a l’Amazònia brasilera: el Teatro Amazonas i l’Arena da Amazônia​. El primer és un gran teatre d’òpera situat al cor de la selva que havia de ser un símbol burgès de la civilització occidental. Inaugurat el 1896, quan el cautxú omplia butxaques, ha tancat tres vegades i n’ha reobert quatre més com a demostració viva de l’extravagància que suposa disposar en aquestes latituds d’un teatre fet de fusta, rajoles portades des d’Alsàcia, mobles d’estil Lluís XV importats de París, marbre de Carrara i gairebé 200 làmpades d’aranya... Algú ha vist el film Fitzcarraldo, que el director Werner Herzog va filmar el 1982? La funció i la ubicació del teatre és comparable la de l’Arena da Amazônia​, un estadi construït per al Mundial de Futbol de l’any 2014 i amb capacitat per a 50.000 espectadors. És en una zona on gairebé no hi ha equips de futbol, i aquest esport no aconsegueix atraure, en els partits més disputats, més enllà d’un miler d’aficionats.

Totes dues infraestructures són a Manaus, capital de l’Amazònia i setena ciutat en població del Brasil. És un centre financer des que en els anys seixanta la dictadura militar el va declarar zona franca. D’aquí que hi hagi instal·lades grans multinacionals. Ha patit aquesta zona un creixement caòtic i exagerat, com diu l’alcalde de la ciutat? Com han marcat les grans empreses el present i el futur d’aquesta zona del món? Quin paper hi tenen els bons de carboni? I les polítiques de Jair Bolsonaro? Ho sabreu en un muntatge que ens parla d’interessos econòmics i desmesura i, també, d’una població que ha patit les conseqüències de tot plegat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Teatro Amazonas

27/01/2021

Fins quan es podrà repetir la història?

per Judith Paneque

Sala Online, Temporada Alta

La coreògrafa Laida Azkona Goñi i el vídeo artista Txalo Toloza-Fernández recorren la història de l’Amazonas per acabar la seva trilogia documental Pacífico amb el muntatge Teatro Amazonas. Com en les altres peces de la sèrie, creen un mapa 3D a l’escenari per on es passegen i van explicant a l’espectador cada esdeveniment a l’Amazonas al llarg dels anys.

És una peça fascinant pel qui vulgui submergir-se en els esdeveniments que han portat a la selva amazònica a la seva explotació per un capitalisme sense límits. És una proposta un punt contemplativa sense prou canvis de tempos: tot és pausat i sense girs inesperats ni sorpreses, val a dir però que l’obra es va veure en format online i la pantalla pot fer que l’espectador esperi més emoció o un ritme més ràpid. I és que Teatro Amazonas procura respirar la cosmovisió indígena: contraposar la mentalitat capitalista a una òptica molt vinculada a la Natura. El duet transporta l’espectador, a través d’un escenari que es transforma contínuament, tot incidint en les parts més obscures, tristes, corruptes i injustes de l’Amazònia.

 És una peça de teatre lenta i monòtona, tanmateix les imatges que es projecten a la pantalla, els sons i les interpretacions fan que prengui un gran valor per la seva preparació i maridatge entre l’audiovisual i la interpretació escènica. Teatro Amazonas condensa un segle d’història en una realitat traslladada als temps actuals.

 Judith Paneque
@judith_ta