Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

Teatre | Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo, Glòria Ribera
Dramatúrgia:
Silvia Ferrando
Direcció:
Silvia Ferrando, Raymond Gabriel
Autoria:
El Conde de Torrefiel, Federico García Lorca, Jean Anouilh, Séneca, Angélica Lidell, Nikolai Gogol
Producció:
Institut del Teatre
Companyia:
Les Commandos Percu, Peus de porc
Escenografia:
Patricia Albizu
Il·luminació:
Roger Orra, Patricia Albizu
Sinopsi:

Quin és el sentiment dels joves davant els rastres del franquisme?

Què significa per ells la figura de Franco? La coneixen en profunditat?

Com influeix en les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Una nova generació davant el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país. Una nova generació que parla de la nostra història, dels seus edificis i de les estructures que els són imposades i de com els fan sentir. Estructures polítiques, arquitectòniques, històriques, lingüístiques, mentals, emocionals i, fins i tot filosòfiques.

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos és un espectacle vital, carregat de joventut, de música, que lluita contra la impotència a la que els aboca aquesta societat i els seus dirigents; qui som i com vivim després de quaranta anys de Dictadura a Espanya. 

Premi de la Crítica 2017 en la categoria de revelació

Premi de la Crítica Jove 2017

Crítica: Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

24/10/2017

"Hi ha molta gent ignorant, i feliç de ser-ho."

per Sílvia Mercè i Sonet

Los Bancos Regalan Sandwicheras y Chorizos Teatre Tantarantana, 20 d'octubre 2017

Tinc poques paraules per a parlar d'aquest espectacle. Ell mateix parla per si sol. Simplement cal anar a veure'l. Els joves perquè ens veiem reflexats a l'escenàri, i els no tan joves, perquè estan explicant la vostra història. Novells actors, acabats de sortir de l'Institut del Tetare, d'uns vint anys, expliquen la història de la generació dels nostres pares i avis, però des de la nostra perspectiva, ja que és una història que va passar fa menys de 50 anys i de la que en sabem ben poc. No és una classe d'història, ni propaganda alliçonadora, sinó un seguit d'exercicis i textos teatrals cosits per Silvia Ferrando, a través dels que ens expliquen la seva visió del Franquisme, que per extensió és la visió que en tenim gran part de la joventut actual.

Després de la funció el dia 20 es va fer el col·loqui amb la companyia, que es va haver d'acabar per què la sala havia de tancar, però hagués durat hores i hores si ens haguéssin deixat. Els joves que ens vam quedar no ens vam atrevir a obrir la boca, per part nostra, ja s'havia parlat dalt l'escenari. Els no tan joves van explicar-nos algunes de les seves perspectives, però sobretot van agraïr la valentia i l'interès per aquesta temàtica, ja que "hi ha molta gent ignorant i feliç de ser-ho" i per això s'ha arribat a la situació actual.

MEMÒRIA HISTÒRICA.

Sílvia Mercè i Sonet @pinyasonet