La importància de ser Frank. La Brutal

informació obra



Dramatúrgia:
David Selvas, Cristina Genebat
Traducció:
Cristina Genebat
Intèrprets:
Laura Conejero, Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia, Norbert Martínez, Ferran Vilajosana/ Miki Esparbé, Jaume Madaula/ David Verdaguer
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Maria Armengol
So:
Lucas Ariel Vallejos
Composició musical:
Paula Jornet
Direcció Musical:
Pere Jou
Ajudant de direcció:
Sandra Monclús
Caracterització:
Paula Ayuso
Assesor de moviment:
Pere Faura
Producció:
TNC, La Brutal
Sinopsi:

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

David Verdaguer finalista a actor dels Premis de la Crítica 2018

Laura Conejero finalista a actriu dels Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, Premi a música original/adaptada dels Premis de la Crítica 2018

Laura Armengol, finalista a vestuari als Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, finalista a revelació a Premis de la Crítica 2018

Crítica: La importància de ser Frank. La Brutal

31/07/2018

Hipocresia i aparences en aquesta comèdia fresca, musical, divertida, embolicada i, franKament excel·lent

per Martí Rossell Pelfort

La importància de ser Frank Teatre Poliorama, 28 de juliol de 2018

Ens hem acostumat a veure obres bones però no sorprenents. A veure comèdies que no parlen de res però que et fan riure. A veure musicals que són “agradables” de sentir però amb falta de contingut. La importància de ser Frank trenca amb tot això. Una comèdia? Un musical? Teatre de text? No es classifica fàcilment. Ho és tot, agafa el millor de cada gènere, ho explota perfectament bé i ho fa encaixar per crear aquest espectacle que pot agradar a gent tan diferent.

Oscar Wilde va escriure aquesta obra situada prop de Londres per divertir a la gent però també per reflexionar entorn les dobles vides, les aparences, el matrimoni, els interessos, la societat, l’amor, la joventut... Li podria haver quedat una comedieta mediocre per riure, però no. Li podria haver quedat una obra llarga i avorrida, tampoc. Li va quedar genial. Va trobar l’equilibri perfecte per fer riure, i molt, però també per fer pensar una mica entorn la societat que tenim. Tant de bo aixequés el cap per veure aquesta meravella, li encantaria que la seva obra es seguís representant i de quina manera...

David Selvas ha dirigit aquesta obra de la millor manera possible. L’humor anglès ha aconseguit que encaixés amb el públic català, els embolics d’allà han fet riure a la gent d’aquí i a més a més de no restar, ha sumat el factor musical. El factor musical és el que la fa més fresca, més dinàmica i més lleugera. Et fa oblidar (potser massa) que l’obra t’està parlant d’hipocresia i aparences i que, en definitiva, t’interpel·la.

Tot el joc no seria sense un repartiment excel·lent: Paula Jornet (musicalment perfecte i juvenil), David Verdaguer (sempre còmic i bon cantant), Jaume Madaula (en el paper d’un jove enamorat que ha de portar una doble vida), Laura Conejero (estupenda en el paper de tieta conservadora), Paula Malia (la jove escandalosa i enèrgica), Mia Esteve (fent un paper de professora gran però amb esperit jove) i Norbert Martínez (un secundari perfecte, assertiu i polifacètic).

Escenografia, música, il·luminació, vestuari. Tot. Absolutament tot juga a favor. La Brutal ha tornat a encertar de ple per fer un espectacle a l’alçada del seu nom: BRUTAL.

Martí Rossell