La importància de ser Frank. La Brutal

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
David Selvas, Cristina Genebat
Traducció:
Cristina Genebat
Intèrprets:
Laura Conejero, Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia, Norbert Martínez, Ferran Vilajosana/ Miki Esparbé, Jaume Madaula/ David Verdaguer
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Maria Armengol
So:
Lucas Ariel Vallejos
Composició musical:
Paula Jornet
Direcció Musical:
Pere Jou
Ajudantia de direcció:
Sandra Monclús
Caracterització:
Paula Ayuso
Assesoria de moviment:
Pere Faura
Producció:
TNC, La Brutal
Sinopsi:

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

David Verdaguer finalista a actor dels Premis de la Crítica 2018

Laura Conejero finalista a actriu dels Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, Premi a música original/adaptada dels Premis de la Crítica 2018

Laura Armengol, finalista a vestuari als Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, finalista a revelació a Premis de la Crítica 2018

Crítica: La importància de ser Frank. La Brutal

14/05/2018

Un inesperat musical

per Joana Cortils

La importància de ser Frank Sala petita TNC, 2 de maig de 2018

La sala petita del TNC es converteix en la sala d'estar d'una família amb possibles. Una bateria i un piano en escena ens donen pistes del que pot arribar a passar i, efectivament, tot arrenca a ritme de bateria.

David Selvas dirigeix aquesta magnífica peça d'Oscar Wilde, que data de 1895, fent-ne una versió juntament amb Cristina Genebat molt dinàmica i amena, que trenca sovint amb el que seria la reacció esperada davant d'una determinada situació.

Al fons de l'escenari s'hi veu el jardí, separat del saló per una gran vidiriera que donarà molt de joc al llarg de l'obra perquè hi aniran desfilant els personatges, en alguns moments en clau còmica. Som a casa l'Algernon (David Verdaguer) un solter desenfadat que té una tieta autoritària (Laura Conejero) que no consenteix l'amor de la seva filla (Paula Malia) amb en John (Miki Esparbé) a qui ella estima bojament com a Frank. Ell desconeix els seus orígens, la seva única famíla és una neboda de disset anys (Paula Jornet) que també s'enamorarà de Frank, bé, de qui ella creu que és Frank. L'embolic ja està servit, però tot apunta que hi haurà un final feliç. Tampoc hi falta el reconeixement a l'amor madur amb la història de l'institutriu (Mia Esteve) i el reverend (Norbert Martínez).

Les cançons van entrant a poc a poc, com qui no vol la cosa, per acabar fins i tot coreografiades sovint de manera molt divertida. S'aprofita també el ball per fer el canvi d'escenografia orgànicament. La complicitat entre els actors es nota a l'hora de treballar i pot arribar a ser crucial en una prèvia en la qual van abundar els imprevistos (test bolcat, pantalons trencats, micròfon penjant...), precisament per això estan les prèvies, per acabar d'ajustar-ho tot. El fet de tenir totes les entrades exhaurides al TNC i estar ja programats al Poliorama és una brillant arrencada.

Aquesta comèdia de malentesos és una crítica a l'alta societat del moment que es pot extrapolar a l'actual febre per cuidar les aparences en detriment del contingut de fons. Un muntatge ben travat per passar una vesprada divertida.

Joana Cortils