# JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Juana Dolores
Direcció:
Juana Dolores
Intèrprets:
Juana Dolores
Sinopsi:

# JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * és un solo performatiu que a partir de la descontextualització de la ideologia, la simbologia i la terminologia marxistes-leninistes, exhibeix el dolor de l’individu enfront la comunitat com un desig de ser sexualitzat socialment i culturalment, com una confessió, com una declaració d’amor.

«No creo en justificaciones. Justificarse es de cobardes y de traidores. Me esfuerzo para seguir sospechando el bosque – allí, a lo lejos / desde los andamios. Sin embargo, un viento dorado y mis pies titubean / y mi lengua titubea / y mi orgullo titubea: mi estúpido desequilibrio precipitándome contra la ideología que me sostiene.»

Juana Dolores (1992, El Prat de Llobregat), filla d’immigrants andalusos a Catalunya. És fundadora i coordinadora de l’artefacte cibernètic @HYBRIS.VIRAL en el què, juntament amb l’artista Sandy Moldavia, desenvolupa pràctiques curatorials en l’era del post-internet. # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * (2019-2020) és la seva primera peça teatral i actualment està treballant en la segona, * HIT ME IF I’M PRETTY * o Vladimir Maiakovski es va suïcidar per amor (2020-2021). També reflexiona sobre els límits del vídeo i la poesia, com es pot apreciar a la seva última peça audiovisual LIMPIEZA (2020). Enguany, ha rebut el 56è premi de poesia catalana Amadeu Oller pel seu poemari Bijuteria.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari

11/12/2020

Juana Dolores: agressiva vulnerabilitat

per Marta Duran

# JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari 
L'Antic Teatre, 4 de desembre de 2020

De la Juana Dolores, ja se n'ha parlat. Del seu premiat poemari, de la seva semblança amb altres creadores com ara l'Angélica Liddell, d'aquella famosa entrevista.

...i, tot i així, aquesta obra: una presentació, sublimació, hipòstasi del que ella és i vol ser com a artista. Un inici fort i superb. També valent, perquè exigeix als espectadors el compromís de voler sentir-la. Aquesta ressenya en proposa algunes vies d'entrada.

Primer de tot, un avís: la categoria d'obra de teatre no li escau gens i en genera falses expectatives. És una performance de ple dret, és part d'aquesta etiqueta de 'noves dramatúrgies' que fa servir des de fa tants anys i amb tanta cura l'Antic Teatre: passes valentes més enllà del teatre convencional, on la barreja de llenguatges artístics, estils, referents, llengües i cossos n'és el pa de cada dia. I aquesta peça de Juana Dolores n'és un gran i bell exemple.

Segon, és interessant llegir aquesta peça com si la Juana Dolores volgués presentar-se a nosaltres. Ens mira als ulls i se'ns despulla. Defineix i mostra en l'escenari una identitat precària, complexa, delicada. Vulnerable, horriblement vulnerable. I plena de ràbia, de dolor i de violència. Aquest seu cos –ben nu– va acumulant capes de significat que la travessen: des de les marques de pintura no assecada, les sabates de taló vermelles que la fan ensopegar una vegada i una altra, fins a les llàgrimes de cantar en karaoke a la Rocío Jurado. La Juana Dolores ens proposa metàfores fetes carn al llarg de la performance, que toquen temes des del desig sexual, fins a l'educació catòlica, la identitat xarnega i la construcció del propi jo.

Un aspecte que s'ha destacat en altres ressenyes és el tou de referents –culturals, marxistes, pop, cañís– que salpebren l'obra. Són un conjunt de coordenades, d'invitacions estimulants per al públic que ens permeten sentir-nos menys perduts quan assistim als planys, les joies, els crits i sospirs d'aquesta artista. L'acumulació de capes i de pistes que ens ofereix és ben lloable, tant pel diàleg productiu que estableixen amb els gests i moviments sobre l'escenari com per la mostra d'humor àcid de la Juana Dolores que ens brinda –que també és una joia de per sí.

En resum, aquesta obra de la Juana Dolores Romero Casanova és una valenta, superba, creativa, extenuant i agressivament vulnerable presentació. I un petit tast del que, espero amb candeletes, està per venir.

Marta Duran
@mduranar