# JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Juana Dolores
Direcció:
Juana Dolores
Intèrprets:
Juana Dolores
Sinopsi:

# JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * és un solo performatiu que a partir de la descontextualització de la ideologia, la simbologia i la terminologia marxistes-leninistes, exhibeix el dolor de l’individu enfront la comunitat com un desig de ser sexualitzat socialment i culturalment, com una confessió, com una declaració d’amor.

«No creo en justificaciones. Justificarse es de cobardes y de traidores. Me esfuerzo para seguir sospechando el bosque – allí, a lo lejos / desde los andamios. Sin embargo, un viento dorado y mis pies titubean / y mi lengua titubea / y mi orgullo titubea: mi estúpido desequilibrio precipitándome contra la ideología que me sostiene.»

Juana Dolores (1992, El Prat de Llobregat), filla d’immigrants andalusos a Catalunya. És fundadora i coordinadora de l’artefacte cibernètic @HYBRIS.VIRAL en el què, juntament amb l’artista Sandy Moldavia, desenvolupa pràctiques curatorials en l’era del post-internet. # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * (2019-2020) és la seva primera peça teatral i actualment està treballant en la segona, * HIT ME IF I’M PRETTY * o Vladimir Maiakovski es va suïcidar per amor (2020-2021). També reflexiona sobre els límits del vídeo i la poesia, com es pot apreciar a la seva última peça audiovisual LIMPIEZA (2020). Enguany, ha rebut el 56è premi de poesia catalana Amadeu Oller pel seu poemari Bijuteria.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari

23/11/2021

Proposta transgressora

per Silvana Llopart

#JUANA DOLORES#, *massa diva per a un moviment assembleari*
Sala La Planeta, Temporada Alta, 24 d'octubre de 2021

"Massa diva per a un moviment assembleari": una proposta transgressora i política construïda des de la veu jove, una veu necessitada de ser escoltada; una veu enfadada i inconformista amb el món que li ha tocat viure.

Aquesta peça ens proposa entrar en el món dels conceptes, de la no literalitat i deixar-nos portar per les sensacions. Sensacions que ens inviten, inevitablement, a qüestionar-nos certs prejudicis i a lluitar amb els tabús de la nostra societat. Com tota peça performativa el públic s'endinsa en el món suggerit i accepta (o no) les característiques concretes que la conformen a partir d'un llenguatge concret, en aquest cas, un llenguatge força agressiu que ens podria recordar a l'estil de la tan coneguda figuerenca Angélica Liddell.

Una proposta que no deixa indiferent a ningú, repleta de moviments i imatges simbòliques. La llum, potser, es podria haver jugat més per crear altres ambientacions, però no devia ser d'interès per a la creadora, que deixa la mateixa il·luminació durant tota la peça, cosa que tampoc causa gaires molèsties. És més important l'acció i el que aquesta simbolitza en el context. Massa diva per a un moviment assembleari no és una obra per a tots els públics, però no defrauda a qui sap què va a veure.

Silvana Llopart