La calavera de Connemara

Teatre

informació obra


Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autoria:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

22/11/2017

La humida cova cobra vida

per Joana Cortils

La calavera de Connemara La Villarroel, 14 de novembre de 2017

La calavera de Connemara forma part de la primera trilogia de Martin McDonagh (The Leenane Trilogy) dramaturg que cultiva l'anomenat teatre de la crueltat que s'ajuda d'imatges impactants i inesperades per sorprendre el públic. I és que si aneu a La Villarroel us endureu alguna que altra imatge gravada a la retina. Gràcies a la feina rigurosa i minusiosa del director, Iván Morales, La Villarroel esdevé un microcosmos actiu a 360 graus on una espectacular escenografia ens transporta a l'Irlanda de principis dels 90 i el so ambiental de pluja ens acaba de situar. Quan el públic accedeix a l'interior de la sala, per als que ja són dins fa la sensació que entren en una cova que sembla que els vulgui engolir; gens lluny de la idea de l'escenògraf, Marc Salicrú, que ha dissenyat un univers molt particular, el d'una comarca rural a l'oest d'Irlanda, on hi trobem una societat tancada, endogàmica i en el millor dels casos asfixiant. Un retrat grotesc de la vida quotidiana dels quatre personatges que hi apareixen encapçalats per en Mick Dowd, representat per un sòlid Pol López, i seguits de l'encarnació que fa Marta Millà de Maryjohnny, Oriol Pla de Mairtin Hanlon i el seu germà Thomas Hanlon interpretat per Xavi Sáez.

El treball de caracterització de cadascun dels personatges és molt acorat, des del vestuari (totes les peces de roba són de l'any 1994) fins als moviments corporals que han comptat amb l'inestimable assessorament de David Climent de Los corderos. En efecte, traspuen una espontaneïtat fruit de la metodologia de treball que els permet certa flexibilitat en alguns diàlegs dins d'una sòlida estructura textual, cosa que manté actiu el públic en tot moment -fins i tot durant els canvis d'escenografia!-. Els quatre actors aconsegueixen de mantenir vius els seus personatges que immersos en la profunditat del drama sembla que tan sols els queda l'humor negre per on poder respirar.

I al bell mig de l'espectacle, al més pur estil musical, la peça ens sorpren amb un diamant polit colze a colze entre Pol López i Oriol Pla que fan gala de la seva versatilitat...

És una obra on s'hi ha d'anar amb els cinc sentits, més aviat els sis, ben esmolats ja que els detalls són arreu on miris, habiten el teatre, sobrepassen els límits estrictes de l'escenari i s'escolen per tots els racons. Molts dels efectes sonors són fets pels mateixos actors que ho integren en el seu treball i que, depent de les localitats, el públic les viuràs de manera ben diversa.

Estiguem atents perquè faran gira!

Joana Cortils