La calavera de Connemara

Teatre

informació obra


Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autoria:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

11/10/2017

Un crani incomplet

per Anna Molinet

La calavera de Connemara La Villaroel, 28 de setembre de 2017 La Villaroel aquest any ha apostat fort per La Calavera de Connemara, una obra del dramaturg Martin McDonagh que transcorre a la Irlanda profunda i tradicional i està dirigida pel jove director Ivan Morales. L’argument de l’obra és tètric i fosc, i l’escenografia  de Marc Salicrú  i la il·luminació de Sylvia Kuchinow ajuden molt a endinsar-te dins d’aquest terreny. Sembla ben bé que ens trobem a dins d’un cementiri celta: llum pàl·lida, molta humitat i la verdor que caracteritza Éire. I aquesta boira també es manté en els altres escenaris, ja que hi ha una atmosfera lúgubre que s’observa tan a dins com a fora dels personatges. Es tracta d’una tragicomèdia, que et fa riure amb el cor encongit, i fins i tot amb una mica de fàstic, sobretot quan l’humor negre toca temes sensibles com la mort, la depressió o la ludopatia. Pol López (Mick Dowd) fa una gran interpretació, i no cau en la sobreactuació de borratxo, però l’eclipsa l’Oriol Pla (Mairtin Hanlon), i no justament perquè a seva actuació sigui més brillant, sinó perquè el seu personatge estrambòtic es passa de voltes al fer el pallasso d’una manera exagerada i fora de lloc pel context de l’obra. Al llarg de l’obra veiem escenes molt ben executades i curioses. Cal aplaudir especialment l’escena del ball mig acrobàtic i perfectament sincronitzat de Nick i Martin mentre sona la cançó de “Nothing compares to you”. Una espècie de clímax dins de l’obra que recorda el tipus d’escenes que caracteritzen a Morales. Tot i així, l’obra es fa curta i la trama avança poc fins que finalment arriba el final de manera una mica inesperada, ja que dóna la sensació que no ha quedat resolt l’argument. En general, una obra entretinguda que compta amb grans encerts, però que no ha causat el furor que s’esperava venint de l’Ivan Morales. Es tracta de la seva primera obra pensada per a una audiència molt més àmplia i no ha acabat de trobar el punt. Anna Molinet @Annafase_