O agora que demora (El present que s’allarga)

Teatre

informació obra


Sinopsi:

La directora, actriu, dramaturga i cineasta brasilera Christiane Jatahy torna al festival amb la segona part del díptic Our Odyssey, basat en els textos èpics d’Homer. Què ens pot ensenyar una ficció de fa 3.000 anys sobre nosaltres? La resposta arriba amb la seva fusió experimental del llenguatge cinematogràfic i el teatral. En aquest cas, una pel·lícula rodada a Jenin (Palestina), en camps de refugiats de Líbia i Grècia, a Johannesburg, en una comunitat indígena de l’Amazones i a Rio de Janeiro. Les persones que grava expliquen la seva realitat a través dels versos homèrics. És així com Jatahy assoleix el “present que s’allarga” del títol.


Crítica: O agora que demora (El present que s’allarga)

23/12/2019

La Ilíada, el poema èpic grec actual

per Judith Paneque

O agora que demoraEl Canal, 22 de novembre de 2019

Fotografia extreta de la web de Temporada Alta

Christiane Jatahy ens transporta 3.000 anys enrere amb el llibre més famós de l’època grega, la Ilíada. Els textos èpics d’Homer ens condueixen a través de vides provinents del pròxim Orient i altres punts del planeta encara en guerra en el segle XXI.

O agora que demora ens mena a Jenin (Palestina), a camps de refugiats de Líbia i Grècia, a Johannesburg i a la comunitat indígena de l’Amazones i a Rio de Janeiro. Vivències que ens portaran per cadascuna de les experiències de vida, sovint dures, per les quals s’han trobat els diferents personatges que van apareixent en aquesta obra d’art.

La directora brasilera ens fa navegar a través de música, sons i imatges que travessen la càmera i personifica els personatges dins i fora de la càmera. Una obra de teatre que combina el cinema de manera delicada i acurada. L’espectador es veurà submergit en vides que s’entrellacen, en moments quotidians i els viurà en la seva pell. Una peça de teatre diferent i que sorprèn l’espectador en cada escena.

La directora no revela res que el públic no conegui de primera mà sobre la temàtica presentada sobre els refugiats i el panorama polític a Brasil. Tanmateix ho fa entrellaçant un llibre de l’Antiga Grècia, fet que aporta valor afegit i dóna a les vivències un caire més melancòlic i alhora proper, on el públic es pot apropar més a allò que expliquen els actors.

Aquest equilibri perfecte entre teatre i cinema la fa una obra d’art indiscutible, plena de matisos on hom es veurà sovint partícip de la història presentada.

Personatges barrejats enmig del públic. Una amalgama de llengües, d’històries, de vides passades i presents en un espectacle ple de reivindicacions de la societat actual en la qual vivim, on l’única diferència és haver nascut en un punt geogràfic diferent.

Judith Paneque