Tick, tick... boom!

Musical

informació obra


Text:
Jonathan Larson, David Auburn
Composició musical:
Stephen Oremus
Direcció:
Ferran Guiu, David Climent, Pablo Molinero (los corderos. sc)
Direcció Musical:
Joan Comaposada
Adaptació:
Marc Gómez
Producció:
Versus Teatre
Il·luminació:
Daniel Gener
Intèrprets:
Xavi Duch, Lu Fabrés, Marc Pociello
Interpretació musical:
Joan Comaposada, Pau Mas, Jordi Sánchez, Berenguer Aina, Joel Signes, Kiko Valín, Cristina Aguilella
Sinopsi:

És la setmana del 30 aniversari d’en Jonathan (Jon). La seva parella (Susan) vol formar una família i traslladar-se fora de la ciutat – tick… El seu millor amic (Michael) s’ha comprat un BMW i s’està mudant a la part alta de la ciutat – tick… i en Jon treballa de cambrer, intentant  escriure un gran musical, i sentint la pressió d’haver de decidir entre seguir lluitant pel seu somni o renunciar-hi per diners – BOOM!

tick, tick… BOOM! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure poc abans ( o gairebé al mateix temps ) que RENT. Situat a Nova York al 1990, explica la història d’un jove aspirant a compositor que ha de decidir si vol seguir lluitant pel seu somni.

Finalista a espectacle musical al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Tick, tick... boom!

16/12/2017

L'embrió d'una obra mestra

per Judit Martinez Gili

Tick, tick...BOOM! Teatre Gaudí Barcelona, 14 de desembre de 2017 [caption id="attachment_1317" align="aligncenter" width="309"] Enrique Garcia[/caption]

Jonathan Larson va escriure el musical autobiogràfic Tick, tick… BOOM! poc abans de crear el seu gran èxit, Rent. Durant aquest període, com queda reflectit a la peça, en Jon es trobava amb el dubte de si abandonar el seu somni per un futur més estable o persistir. Els esdeveniments que li van succeir durant els dies abans del seu trentè aniversari, queda al descobert amb aquest retrat musical, van determinar la seva inspiració posterior.

El pes de l’obra queda recolzat íntegrament damunt de Xavi Duch, a qui el paper de compositor urbanita li encaixa com anell al dit. En Jon és un noi dubitatiu, un punt feble però amb la meta molt clara. La presència dels dos companys de vida és llavors merament d’acompanyament malgrat la clara força que li transmeten. Totes tres veus són molt segures, però juntes perden la força individual pel fet de sobreposar-se, segurament potenciat per una sonoritat un pèl excessiva de la sala, fet que fa difícil entendre les lletres. Això no impedeix poder gaudir de solos que fan tots tres espectaculars i evidenciar el registre amplíssim que exigeixen les cançons.

L’explotació de les llums és bastant essencial en la proposta. En cada moment s’aprecia la tonalitat i focalització adequada, que regala contrastos i temperatures oportunes. De fet, Tick, tick…BOOM! no és una història d’extrems ni d’evolucions, és més aviat de moments. L’autor va voler plasmar instants que fossin testimonis de la creació de tan exitós musical per fer de l’autobiografia un record essencial. És aquesta interdependència l’element emotiu, personal, especial, que guanya una partida amb poques cartes ben jugades. Un musical de qualitat comparable a altres de més coneguts, modern i quotidià.

Judit Martínez Gili @CritCultural