Maremar

Teatre | Dansa | Musical

informació obra


Direcció Musical:
Andreu Gallén
Composició musical:
Lluís Llach, Andreu Gallén
Coreografia:
Ariadna Peya
Ajudantia de direcció:
Jofre Borràs
Dramatúrgia:
Jofre Borràs, Joan Lluís Bozzo, Andreu Gallén, Ariadna Peya, Miquel Periel, Anna Rosa Cisquella
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Vídeo:
Joan Rodón, Emilio Valenzuela
Il·luminació:
David Bofarull
Producció:
Anna Rosa Cisquella, Natàlia Obiols
Intèrprets:
Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats, Marc Vilajuana
Sinopsi:

Basada en Pèricles, el príncep de Tir, de William Shakespeare.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d'un cruel dictador, recórre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s'enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

Maremar és la història d'un pare, una mare i una filla que lluiten per a retrobar-se, una de tantes històries en que la crueltat de la guerra fa separar famílies. Una metàfora sobre la vida, explicada amb un viatge a través del mar. Amb música i lletres inspirades en les cançons de Lluís Llach.

Andreu Gallén finalista a música original/ adaptada als Premis de la Crítica 2018

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Maremar

02/10/2018

Maremar diu: Volem acollir

per Anna Molinet

Maremar Teatre Poliorama, 26 de setembre de 2018 [caption id="attachment_2898" align="aligncenter" width="540"] (c) Dagoll Dagom[/caption]

El passat 26 de setembre s’estrenava Maremar, de Dagoll Dagom, que ens presenta una aposta innovadora i fresca, que aconsegueix renovar l’estil de la companyia amb molt d’encert.

Part d’aquesta renovació, en major o menor mesura, ha de ser deguda a una coreògrafa i un compositor millenials, que aporten un to molt actual a l’obra. D’una banda ens meravellem amb el moviment d’Ariadna Peya, apassionat i intens, que impacta en alguns moments. Un exemple seria les escenes en que les persones es converteixen en ones i escuma, creant una imatge impactant.

En quan al so, d’Andreu Gallén, amb gran mestria ha sabut transformar les cançons de Lluís Llach en autèntics cants de sirena, que a vegades sonaven i provenien de rere les bambolines, creant una atmosfera preciosa. I els escassos instruments (una percussió, un acordió i un violoncel) que de vegades acompanyaven i d’altres restaven i deixaven els intèrprets a capella, es trobaven presents només quan eren necessaris, evitant carregar el so.

D’altra banda, el text no prové de cap creador de la generació Y, sinó d’un autor clàssic, Shakespeare. No obstant, la història en cap moment se’ns presenta distant, més aviat al contrari; no ens deixa de recordar fets molt actuals, ja que guarda moltes semblances amb l’actual crisi migratòria del mediterrani. I és que si hi pensem, tenen molts punts en comú: naufragis, vides i històries engolides per la mar, famílies separades en diferents terres i en general tragèdies amb gust de sal.

Tot i així, l’obra es caracteritza per la solidaritat, l’acollida, i el refugi de les diferents persones, independentment del seu origen o estatus, i malauradament aquesta part és la que menys concorda la realitat.

I m’uneixo al desig de la Marina: Tinc l’esperança que algun dia al mar només hi passin coses bones.

Anna Molinet @Annafase_