Maremar

Teatre | Dansa | Musical

informació obra


Direcció Musical:
Andreu Gallén
Composició musical:
Lluís Llach, Andreu Gallén
Coreografia:
Ariadna Peya
Ajudantia de direcció:
Jofre Borràs
Dramatúrgia:
Jofre Borràs, Joan Lluís Bozzo, Andreu Gallén, Ariadna Peya, Miquel Periel, Anna Rosa Cisquella
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Vídeo:
Joan Rodón, Emilio Valenzuela
Il·luminació:
David Bofarull
Producció:
Anna Rosa Cisquella, Natàlia Obiols
Intèrprets:
Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats, Marc Vilajuana
Sinopsi:

Basada en Pèricles, el príncep de Tir, de William Shakespeare.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d'un cruel dictador, recórre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s'enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

Maremar és la història d'un pare, una mare i una filla que lluiten per a retrobar-se, una de tantes històries en que la crueltat de la guerra fa separar famílies. Una metàfora sobre la vida, explicada amb un viatge a través del mar. Amb música i lletres inspirades en les cançons de Lluís Llach.

Andreu Gallén finalista a música original/ adaptada als Premis de la Crítica 2018

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Maremar

02/10/2018

Onades de persones

per Judit Martinez Gili

Maremar Teatre Poliorama, 28 de setembre de 2018 [caption id="attachment_2920" align="aligncenter" width="415"] David Ruano[/caption]

Dagoll Dagom ha decidit reunir els ingredients de la victòria per al seu musical. El repte era gran, perquè quan una companyia va a un teatre de grans públics i amb noms d’artistes que mouen marees cap a platea, la feina no es pot fer a mitges. Gairebé la totalitat de les butaques plenes de persones que esperen més que un treball mediocre. Si al final de Maremar el públic es posa dempeus, és gràcies a alguns noms per qui cal treure’s el barret.

Per començar, les cançons de Lluís Llach adaptades a cappella o amb percussió per convertir-ho en una cosa petita i molt sentida, sense oblidar les complicades i sumptuoses harmonitzacions d’una bellesa extrema, amb colors entre Sílvia Pérez Cruz i monjos gregorians. Tot amb aquests aires d’orient coberts de tristor que cobreixen un espai buit, gris, que omplen de significat les projeccions i la llum d’esperança que va minvant. Les coreografies d’Ariadna Peya acosten el gest al significat, de manera que la construcció guanya paper amb l’equilibri simbòlic dels personatges. L’organicitat és increïble i està molt ben travada, a més que ha empès a alguns a treballar sobre noves bases. Visualment, el moviment transporta entre un colpidor silenci i la força del ser.

A més, Pèricles, príncep de Tir de Shakespeare esdevé un conte bonic, que podria recordar en essència al príncep d’Uruk, perquè manté la bellesa de cada mot junt amb la nova agilitat del relat. Així, els intèrprets són un equip integral, totalment versàtil i que viuen de les sinergies per construir un conjunt solvent. Des de l’altra banda, les persones que han ideat el projecte brillen per una visió excel·lent, que només deixa el regust amarg d’aquell que gaudeix, i aplaudeix, d’una mostra de tragèdia diària tan propera i tant atemporal.

En una altra ocasió es diria poc i fluixet d’aquells qui sols ja omplen teatres, però aquest cas, Maremar, mereix tots els espectadors que té i un gran nombre de persones han d’aprofitar per arribar-s’hi i no deixar butaques malgastades. L’experiència, per un cop especial i amb molt de sentit, és més que valuosa.

Judit Martínez Gili @CritCultural