Filla del seu pare. Versió lliure de Hedda Gabler

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Miró, Jean Louis Danvoye
Intèrprets:
Júlia Barceló, Pol López, Pau Vinyals, Família Frutós Nicolàs
Producció:
Companyia Solitària de Teatre, Temporada Alta 2015
Companyia:
Companyia Solitària de Teatre
Autoria:
Malgosia Szkandera, Mariona Naudín
Sinopsi:

A partir de la veu de Hedda Gabler, tornada a escoltar des de les circumstàncies actuals, neix ara aquesta altra obra, "Hedda, filla del seu pare", que té a veure amb l’univers més intemporal d’Ibsen. 

L’obra es pregunta qui és Hedda Gabler i, per extensió, quin és el paper de la dona avui dia. El jove dramaturg Aleix Aguilà se centra en la figura de Hedda, atrapada en la superficialitat de la societat, incapaç de superar-ne la buidor. 

Crítica: Filla del seu pare. Versió lliure de Hedda Gabler

16/07/2018

Resignats a viure la vida

per Cèlia Ventura

Filla del seu pare Teatre Aquitània, 5 de juliol de 2018

Estem arruïnats. Això és el que diu Jørgen Tesman (Pau Vinyals) tan bon punt a començat l’obra a Hedda Gabler (Júlia Barceló), la qui tot just s’acaba de convertir en la seva dona. Seva dona? Potser un terme massa antiquat per aquesta obra (i per la realitat). I és que aquí veurem una dona al capdavant de l’obra, una dona forta fins que rasques una mica, digna filla del general Gabler, com bé demostra el seu maneig de les armes, i que es resigna a viure de la millor possible en aquest món en el que sap que no hi encaixarà mai. I si algú també pot ser descrit amb la frase “no encaixarà mai” és Ejlert Lovbørg (Pol López), un escriptor novell però ja best-seller amb la seva primera novel·la, escrita amb els fragments del seu cor trencat en l’últim desamor. Arriba al pis dels casats amb una nova novel·la entre mans (literalment, porta l’única còpia impresa del manuscrit) però aquesta s’allunya d’aquella desesperació fins al punt de caure en l’altre extrem; en l’amor. Un amor nou (tot i que prohibit) que ha il·luminat la seva vida.

L’espai on se situen és el pis que acaben de comprar tot just tornats d’aquesta lluna de mel causant de la ruïna; un pis buit i fred, on sembla que res s’hi pugui establir o serà volat pels múltiples ventiladors que hi ha damunt l’escenari. El fred d’una nit de cap d’any nevada que ens expliquen el podem sentir nosaltres mateixos gràcies a l’aire condicionat al màxim del Teatre Aquitània que ens obliga a posar-nos el jersei en plena onada de calor.

És important destacar la feina de l’adaptació que s’ha fet per apropar aquesta versió al públic. Per una banda l’apropa a casa nostra tot posant espardenyes pel mig i per l’altra als nostres temps amb mencions al wifi (o a la falta de wifi al nou pis) i a les xarxes socials.

Cèlia Ventura @soctastaolletes