Filla del seu pare
Teatre Principal, Vilanova i la Geltrú, 20 d'abril de 2018
La Companyia Solitària està de gira amb Filla del seu pare una brillant adaptació d'Aleix Aguilà de l'obra Hedda Gabler d'Henrik Ibsen, sota la direcció de Pau Miró. Malgrat ser una versió totalment lliure, l'obra està farcida de referències a l'original molt ben trobades perquè sense perdre l'essència de la proposta d'Ibsen s'apropen al context actual. L'escenografia de Judit Colomer és plena de detalls i racons significatius, com el piano de Hedda que Júlia Barceló tocarà en directe en alguna ocasió. A tot això, s'hi sumarà l'imaginari que ens descriuran a poc a poc els personatges, oferint-nos tot un món més enllà del que veiem.
Una impressionant Júlia Barceló es posa a la pell de Hedda Gabler, una noia de vint-i-nou anys filla del seu pare: el general Gabler. Es casa amb Jörgen Tesman, un gran Pau Vinyals, perquè quan arriba certa edat cal prendre decisions vitals... que sovint no tenen retorn. Aquest cop Hedda espia el món en el qual no encaixa a través de les xarxes socials, el tedi que representa per ella viure en una casa sense cobertura només farà que augmentar l'aïllament en el que es troba la protagonista. I és que no hi ha patrons per Hedda, que ha perdut el desig de viure i l'afany de coneixement que tenia anys enrere compartint moments de reflexió, d'igual a igual, amb Ejlert Lövborg, interpretat magistralment per Pol López, quan alguna cosa es va trencar entre ells dos: potser el concepte d'amor?
M'agradaria destacar la feina del dramaturg Aleix Aguilà que ha ideat una versió rica en detalls que té la virtut d'agafar parts de l'obra que en principi no feien gràcia per transformar-les, de vegades amb un toc surrealista, donant lloc a un vodevil d'un humor mordaç. És el cas de les estimades sabatilles del Tesman convertides en unes espardenyes de set betes fetes a mà per la tieta Rhina o la congregació d'skaters en el seu enterrament. Fets que tampoc són tant rellevants en l'original de cop aporten un joc humorístic proper a l'audiència catalana.
Un magnífic treball en equip de la Solitària, cuinat a foc lent, on cadascú ha fet les seves aportacions per arribar a obtenir aquesta meravellosa peça teatral. Les interpretacions dels tres actors són excepcionals, vestides de naturalitat que només es veurà afectada en alguns moments de deliri marcats pel guió. La complicitat entre els actors els mantindrà connectats en tot moment durant el recorregut intern dels personatges: un remolí d'emocions extremes i extremades.
Aquest muntatge de ritme trepidant es podrà veure el 18 i 27 de maig a Figueres i Parets del Vallès i el 21 de juliol a Castellterçol, no us el perdeu, és una garantia!
Joana Cortils
