A.K.A. (Also Known As)

Teatre

informació obra


Vestuari:
Montse Rodríguez
Autoria:
Daniel J. Meyer
Il·luminació:
Xavi Gardés
Escenografia:
Anna Tantull
Direcció:
Montse Rodríguez Clusella
Intèrprets:
Albert Salazar
Sinopsi:

Carles. 15 anys. Bueno... Acaba amb 16 anys. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. No se’n recorda. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I... coneix la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé. Primera nit que tindran sexe... bueno... faran l’amor. Hi ha molt d’amor. Tot se’n va a prendre pel sac. Apareix la cosina. Coitos interruptus. La Clàudia no li respon més les trucades. Apareix la policia a casa. Judici. Per què? És moro. O almenys ho sembla. Bueno... “en realitat”, perquè la Clàudia era menor. Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí. Qui ets? Qui la gent creu que ets? O ets el que sents?O una barreja? Importa qui ets? Qui vas ser? O el que sembles ser? L’obra tracta d’en Carles, de l’amor, de qui és, de la seva identitat, de la seva història. Però nosaltres no serem espectadors, serem els seus oients, còmplices i jutges... en definitiva, serem la societat que diu qui és, quina és la seva identitat i qui incideix en la seva història.

Premi a espectacle revelació dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: A.K.A. (Also Known As)

28/04/2018

Sensibilitat rere la potència i la vitalitat adolescent

per Raul Coluche

A.K.A. (Also Known As) Sala Flyhard, 31 de març de 2018

Comunicat oficial a tot el jovent que sol pensar que el teatre és per a vells, avorrit, lent, grandiloqüent, etc.: Feu el favor d’apropar-vos a la Sala Flyhard a veure A.K.A. (Also Known As).

Daniel J. Meyer firma un text emocionant, ple d’humor i tendresa, fidel retrat de la generació adolescent actual. I no es queda en la superfície, doncs la temàtica amagada deixa veure una sensibilitat especial per la injustícia i el món on ens ha tocat viure.

Honestedat, treball i, sobretot, frescor es respira en aquesta proposta que compta amb una interpretació per suar samarreta de la mà d’Albert Salazar, un actor que des del minut zero es guanya al públic amb la seva mirada directa, vital i juganera. Tot sol manté l’atenció d’una posada en escena plena de canvis, salts en el temps, música i dansa. S’agraeix el risc i s’aplaudeix el resultat aconseguit. Montse Rodríguez, en la direcció, ofereix un ampli ventall de recursos escènics que juguen a favor de la narració d’un monòleg que podria haver caigut en la monotonia. No és el cas. La directora ja té experiència en aquest tipus de posades en escena individuals, doncs amb Ricard de 3r, una altra peça també de temàtica adolescent, ja va deixar clar que sap el que fa.

A.K.A. (Also Known As) és un projecte de petit format d’una qualitat inqüestionable i amb un potencial enorme per girar per sales o prorrogar. És aquest teatre el que pot fer que els més joves comencin a valorar el fet escènic com una font de cultura i entreteniment equiparable, en molts nivells, al cinema o la literatura.

Raúl Coluche @RaulColuche