L'alegria que passa

informació obra


Direcció:
Marc Rosich
Autoria:
Marc Rosich
Direcció Musical:
Andreu Gallén
Coreografia:
Ariadna Peya
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Jordi Ballbé
Intèrprets:
Mariona Castillo, Jordi Coll, Júlia Genís, Eloi Gómez, Àngels Gonyalons , Pau Oliver, David Pérez-Bayona, Basem Nahnouh, Pol Guimerà
Sinopsi:

Dagoll Dagom presenta el que serà l’últim espectacle de creació de la seva trajectòria. Després d’haver treballat amb textos d’Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda o Pere Calders entre d’altres, la companyia torna a portar un clàssic de la literatura catalana a la contemporaneïtat a través de la dansa, la música i el teatre.

L’alegria que passa de Santiago Rusiñol va ser estrenada al Teatre Romea l’any 1898 i fou un referent per a moltes companyies del territori, esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.

La història:

Un poble gris, monòton i industrial veu trencada la seva rutina laborable amb l'arribada d'un gran espectacle musical.

La companyia ha sigut contractada per l'alcalde del poble i propietari de l'única fàbrica en tota la població. Joan, el fill de l'alcalde que és a punt de casar-se amb la seva parella Lina, s'enamora de la gran estrella Zaira i vol fugir amb ella lluny del poble gris. Zaira, en canvi, està esgotada de la seva vida nòmada i desitjaria quedar-se a viure al poble i portar una vida amb tranquil·litat. Al seu costat Puck, l'agressiu mànager, la maltracta creient-la de la seva propietat i li exigeix que continuï. L'autoritari i fals demòcrata alcalde obliga el seu fill a desistir dels seus somnis.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'alegria que passa

03/11/2023

Sigues tu en tot moment

per Aina Zarapico

L'alegria que passa

Teatre Municipal de Girona, 7 d'octubre de 2023

Passen les setmanes i encara recordo amb exactitud l’energia, les emocions, els balls i la valentia que es movia dalt l’escenari amb la companyia teatral Dagoll Dagom.

L’alegria que passa de Santiago Rusiñol ha estat el text escollit per acomiadar-se dels teatres i marxar per la porta gran. Després de quaranta-vuit anys de viatge, l’agrupació aposta per aquesta obra que et captiva de principi a fi amb la invitació a preguntar-te tota l’estona cap on vols dirigir la teva vida, si vols ser com en Joan, la Lina o la Zaira, si ets capaç de poder sortir d’on realment no has volgut ser mai. No fugis de la vida que et fa feliç.

L’obra esdevé a un poble gris on governa la monotonia i la vida a la fàbrica de l’alcalde del poble, qui mesos abans de les eleccions municipals, ha decidit contractar a una companyia de música per trencar aquesta rutina, i portar l’alegria entre la ciutadania.

L’escenari queda petit entre tant talent i tanta passió, t’entren ganes d’aixecar-te de la cadira i sumar-te a la revolució. No hi ha temps per pensar ni reaccionar, tot passa de pressa, canten i ballen, es mouen com si s’hagués d’acabar el món, i això és el que t’atrapa, i no et deixa fins que ells i elles ho decideixen.

Les coreografies i les cançons estan pensades per portar aquest to d’actualitat mentre no recordes que estàs veient un text de 1899 pensat per una obra teatral pertanyent a la lírica-decadentista.

Dagoll Dagom marxa dels teatres deixant un llegat molt alt dins els musicals en català. 

Aina Zarapico

@ainazarapico @entreciutats