La taverna dels bufons

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Sellent
Intèrprets:
Joan Pera, Carles Canut, Dafnis Balduz
Interpretació musical:
Els Berros de la Cort ( Jordi Batallé, Gavin Buckley, Elda Daunis, Marc Daunis, Xus Jiménez)
Escenografia:
Sarah Bernardy, Martí Torras Mayneris
Direcció:
Martí Torras Mayneris, Heivars González
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
Vestuari:
Rosa Solé
Autoria:
Alberto Guerrero
Sinopsi:

"El 23 d’abril de 1616, mor William Shakespeare. Aquella nit, en un racó d'un Purgatori per a músics i comediants, William Kemp (Carles Canut) i Robert Armin (Joan Pera) reben la notícia de la mort del dramaturg i confien que ell els vindrà a buscar, a salvar d’aquests llimbs tediosos on no s’hi fa ni desfà res. Però Shakespeare no arriba, ni arribarà mai.

Furgant entre noms i biografies de comediants de la companyia Lord Chamberlain’s me'n vaig topar amb dos personatges històrics que es mereixien una història: els clowns William Kemp i Robert Armin, els dos bufons de Shakespeare. Kemp i Armin van morir anys abans, i com molt sovint passa, la glòria només està destinada a alguns escollits. Com un Vladimir i un Estragó del teatre elisabetià, passen de la il·lusió a la desesperança, de la ràbia a la follia. Ningú els pot salvar de l’oblit però tenen la capacitat de resistir el seu càstig diví perquè accepten que tenen el dret a fracassar i que el millor triomf és perseverar.

Dafnis Balduz interpreta un personatge enigmàtic que desencadenarà una trama de trames on la temptació dels dos folls per salvar-se toparà amb el seu propi ego, fent que el drama i la tragèdia els acabi devorant.

Situacions, rèpliques i personatges de l’autor conviuen amb l’univers de Beckett i la música en directe dels Berros de la Cort. Cosit a quatre mans amb Denise Duncan, i traduït pel mestre Joan Sellent, aquest text inèdit està construït artesanalment a partir de totes les obres de Shakespeare.

Serveixi doncs, d’homenatge als comediants, raça d’actors de vegades menystinguda, i tan necessària per fer arribar el teatre a aquells qui volen riure i abstreure’s dels problemes quotidians.

Shakespare ho sabia prou bé, i per això els necessitava a les seves obres. Ara són els còmics qui el necessiten a ell."

Martí Torras Mayneris

Crítica: La taverna dels bufons

04/03/2017

Un Shakespeare aigualit

per Anna Molinet
La Taverna dels Bufons Teatre Romea, 17 de febrer de 2017 [caption id="attachment_260" align="aligncenter" width="660"]© Grup Focus Copyright: Grup Focus[/caption]

Aquests dies es representa “La taverna dels bufons” al Teatre Romea. Una comèdia de Martí Torras Mayneris y Denise Duncan, dirigida pel primer i interpretada per Joan Pera, Carles Canut i Dafnis Balduz, amb la participació de Els Berros de la Cort.

A través d’aquesta comèdia que commemora el 400 aniversari del naixement de William Shakespeare, Torras Mayneris pretén capgirar les tragèdies de Shakespeare i ensamblar els seus textos en una obra còmica protagonitzada per dos bufons.

L’elecció dels actors principals és clara: per la seva trajectòria en el gènere de la comèdia, Carles Canut encaixa perfectament, d’altra banda, Joan Pera no podia faltar, ja que és un actor que sempre ha recordat a un bufó o a un pallasso pel tipus de comèdia que representa. En quant a Dafnis Balduz, no tant conegut en aquest món, també és una elecció bona com per a representar Shakespeare, ja que justament no fa de bufó.

Tot i que l’obra ja augura els clixés de bromes poc treballades i basades en ser maldestres, un s’espera que hi hagi alguna profunditat extra, una o més capes sota la simple comèdia de bufons. Però no és així, i la veritat és que això provoca que no acabi d’encaixar un text tan ric i treballat com el de Shakespeare sortint de la boca d’un bufó, i que durant l’obra sovint passi que no puguis sentir el final de les frases o entendre-les senceres perquè el públic riu molt fort al veure Joan Pera entrebancar-se.

En quan a l’acompanyament musical per part de “Els berros de la cort”, s’agraeix que sigui en directe i tant la vestimenta com l’estil musical de l’època ajuden a submergir-te més en el context històric, sobretot quan comencen a tocar des de diferents punts del teatre repartits, en que sembla que tot el públic estigui encabit a una taberna anglesa.

La idea és força innovadora, intentar trencar i fer diferència respecte a totes les representacions d’altres teatres que també commemoren l’aniversari, però tirant de clàssics que res de nou aporten. S’agraeix també veure gèneres de clowns o bufons sobre escenaris com el del Teatre Romea, ja que es tracta d’un gènere de comèdia que s’ha perdut i que no es pot veure més enllà d’actuacions infantils. Tot i així, crec que ha faltat algun engranatge, algun punt de connexió o de transició entre el llenguatge exquisit de Shakespeare i la seva manera de reflexionar, i el llenguatge corporal vulgar que utilitzen els bufons.