Un Shakespeare aigualit

La Taverna dels Bufons

Teatre Romea, 17 de febrer de 2017

© Grup Focus
Copyright: Grup Focus

Aquests dies es representa “La taverna dels bufons” al Teatre Romea. Una comèdia de Martí Torras Mayneris y Denise Duncan, dirigida pel primer i interpretada per Joan Pera, Carles Canut i Dafnis Balduz, amb la participació de Els Berros de la Cort.

A través d’aquesta comèdia que commemora el 400 aniversari del naixement de William Shakespeare, Torras Mayneris pretén capgirar les tragèdies de Shakespeare i ensamblar els seus textos en una obra còmica protagonitzada per dos bufons.

L’elecció dels actors principals és clara: per la seva trajectòria en el gènere de la comèdia, Carles Canut encaixa perfectament, d’altra banda, Joan Pera no podia faltar, ja que és un actor que sempre ha recordat a un bufó o a un pallasso pel tipus de comèdia que representa. En quant a Dafnis Balduz, no tant conegut en aquest món, també és una elecció bona com per a representar Shakespeare, ja que justament no fa de bufó.

Tot i que l’obra ja augura els clixés de bromes poc treballades i basades en ser maldestres, un s’espera que hi hagi alguna profunditat extra, una o més capes sota la simple comèdia de bufons. Però no és així, i la veritat és que això provoca que no acabi d’encaixar un text tan ric i treballat com el de Shakespeare sortint de la boca d’un bufó, i que durant l’obra sovint passi que no puguis sentir el final de les frases o entendre-les senceres perquè el públic riu molt fort al veure Joan Pera entrebancar-se.

En quan a l’acompanyament musical per part de “Els berros de la cort”, s’agraeix que sigui en directe i tant la vestimenta com l’estil musical de l’època ajuden a submergir-te més en el context històric, sobretot quan comencen a tocar des de diferents punts del teatre repartits, en que sembla que tot el públic estigui encabit a una taberna anglesa.

La idea és força innovadora, intentar trencar i fer diferència respecte a totes les representacions d’altres teatres que també commemoren l’aniversari, però tirant de clàssics que res de nou aporten. S’agraeix també veure gèneres de clowns o bufons sobre escenaris com el del Teatre Romea, ja que es tracta d’un gènere de comèdia que s’ha perdut i que no es pot veure més enllà d’actuacions infantils. Tot i així, crec que ha faltat algun engranatge, algun punt de connexió o de transició entre el llenguatge exquisit de Shakespeare i la seva manera de reflexionar, i el llenguatge corporal vulgar que utilitzen els bufons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *