Likes

Dansa | Nous formats

informació obra



Coreografia:
Núria Guiu
Il·luminació:
Núria Guiu
So:
Núria Guiu
Vestuari:
Nestor Reina
Ajudant de direcció:
Esther Freixa, Sónia Gómez
Autor:
Joan Estrader
Intèrprets:
Joan Estrader
Sinopsi:

Desde el 2015 Núria Guiu estudia el Grau d’Antropologia i Evolució Humana a la UOC i cursa una formació de Ioga Iyengar a Copenhaguen. Lilkes és la primera versió d’un projecte de dansa que pren com a base el mètode de recerca antropològic. El material amb que treballa es fonamenta en dues pràctiques físiques que acumulen milions de likes i followers a través d’internet: el fenomen de danses Cover i la pràctica de ioga i els seus varietés o “ioga híbrids”, els quals han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials durant els últims anys. Els likes són uns nous símbols de prestigi social així com un baròmetre d’èxit per a moltes empreses, organitzacions, celebritats i individus. Qui, com i en funció de què opera aquest baròmetre? Likes qüestiona la manera en que llegim, entenem, aprovem o desaprovem l’altre.

Núria Guiu, finalista a la categoria de ballarina als Premis de la Crítica 2018

Núria Guiu, premi a la categoria de solo dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Likes

29/10/2018

Al públic de la Hiroshima li agrada Núria Guiu

per Cristina Vidal Ferré

Likes Sala Hiroshima, 20 d’octubre de 2018

Likes. Si no hem viscut a la cova en aquests últims deu anys estarem súper familiaritzats amb aquest concepte. Ara bé, ens arribem a imaginar tot el que un like comporta? Darrera d’un simple botó, que fins i tot ens pot semblar quelcom molt banal, s’amaga la moneda de canvi del s. XXI. Aquest és el bé de prestigi que va escollir Núria Guiu com a objecte d’estudi per un treball del grau d’Antropologia, treball que va decidir complementar de forma molt encertada amb la peça que tractem a continuació. Em permeto en aquest moment fer una apreciació molt personal però necessària en la meva opinió que és emfatitzar i valorar que Guiu hagi recorregut a la totalitat dels seus recursos personals, incloent-hi els corporals i coreogràfics per fer una aproximació nova i totalment diferent a aquesta temàtica prenent el àmbit acadèmic com punt de partida.

La proposta de Guiu comença amb una explicació introductiva sobre la seva investigació i continua amb una segona part on demostra el que ha pogut veure i aprendre a les xarxes, la qual evoluciona a una composició més aviat performativa. Per interessos personals va escollir endinsar-se en els extensíssims mons dels tutorials de ioga i els cover dance. A priori ens poden semblar disciplines completament oposades, però tal i com exposa la ballarina amb molt bon criteri coreogràfic, la dimensió digital i el bombardeig massiu d’informació que aquesta comporta acaba desvirtuant el cos i la seva fisicalitat de tal forma que la percepció acaba sent en les dues pràctiques la d’un cos asèptic que es mou frenètica i gratuïtament. Bé, de fet no, no és gens gratuït: és la conseqüència de prioritzar quantitat a qualitat, amb l’objectiu d’acumular el major nombre de likes possible.

La posada en escena és intencionadament senzilla i per tant efectiva en resultat: Núria Guiu presenta la peça sense cap tipus de pretensió, de la forma més objectiva possible, tal i com presentaria uns resultats d’un estudi quantitatiu, controlant música i il·luminació des del propi escenari. No hi ha res a amagar, ni tampoc a treure a la llum o criticar, simplement retrata i ho fa amb un punt d’humor molt agraït: enmig de la voràgine de passos de ball s’atura en una asana de ioga de certa dificultat i fa un parell de girs d’ulls ràpids volent dir “mireu el que estic fent, això mereix un like, oi?” i continua incrementant progressivament la velocitat i quantitat de moviment fins que anima a picar de mans al públic i sense adonar-nos pràcticament ens trobem aplaudint-la. Efectivament li hem fet un bon (i merescut!) like.

Cristina Vidal Ferré @criscriscrispeta