Desde el 2015 Núria Guiu estudia el Grau d’Antropologia i Evolució Humana a la UOC i cursa una formació de Ioga Iyengar a Copenhaguen. Lilkes és la primera versió d’un projecte de dansa que pren com a base el mètode de recerca antropològic. El material amb que treballa es fonamenta en dues pràctiques físiques que acumulen milions de likes i followers a través d’internet: el fenomen de danses Cover i la pràctica de ioga i els seus varietés o “ioga híbrids”, els quals han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials durant els últims anys. Els likes són uns nous símbols de prestigi social així com un baròmetre d’èxit per a moltes empreses, organitzacions, celebritats i individus. Qui, com i en funció de què opera aquest baròmetre? Likes qüestiona la manera en que llegim, entenem, aprovem o desaprovem l’altre.
Núria Guiu, finalista a la categoria de ballarina als Premis de la Crítica 2018
Núria Guiu, premi a la categoria de solo dels Premis de la Crítica 2018
Likes
Sala Hiroshima, 18 de febrer de 2018
Núria Guiu, artista resident a la Sala Hiroshima, va presentar el cap de setmana passat en aquest espai el seu últim projecte, Likes, una magistral peça de dansa que indaga en la relació entre els likes a les xarxes socials i certes dinàmiques corporals. L'espectacle està creat amb el suport artístic d'Esther Freixa i Sónia Gómez, compta amb vestuari de Nestor Reina i s'ha gestat en diversos espais, a més de la Sala Hiroshima, com ara el Cra’p (Mollet del Vallès), el Konvent.0 (Berga), l'Espai Bokashi (Ciutadella de Menorca) i La Blanca (Barcelona).
Com es relacionen el cos, la imatge, l'aparença, i la forma corporal amb els likes? I, tenint en compte que existeix una mercantilització dels likes, com es relacionen els likes amb la mercantilització del cos? Totes aquestes preguntes van sorgir a Guiu arran d'un treball que va fer a la universitat (en la qual estudia Antropologia) sobre un nou tipus de béns de prestigi: els likes.
Guiu explora dues de les pràctiques corporals que més likes acumulen actualment: el ioga i les cover dance. Amb una breu i aclaridora introducció, ens explica en què consisteixen aquestes pràctiques i ens en mostra alguns exemples amb el seu propi cos. A continuació, comença una coreografia extenuant, que passa de figures extremadament pausades a moviments frenètics, en què es mesclen i es transformen posicions de ioga i passos de cover dance, fins a crear una mena de cover dance que inclou asanas de ioga. La intèrpret va repetint i fusionant a gran velocitat tots aquests moviments, sempre amb una gran concreció i amb sentit de l'humor, fins arribar a un final catàrtic, i ens fa adonar-nos de com, darrere dels likes, hi ha un culte al cos i a l'extenuació, marcat per la voluntat d'agradar, que es resol adoptant una sèrie d'actituds corporals o rituals comuns, és a dir, inserint-se en una determinada cultura.
La posada en escena, sòbria però efectiva, amb una meravellosa il·luminació que controla la mateixa intèrpret, acompanya a la perfecció el moviment de Núria Guiu, una artista que ha demostrat sobradament que té moltes coses a aportar tant en el món de l'antropologia com en el de la dansa. No li perdeu la pista!
Nil Martín
@nilmartinlopez