Likes
Teatre Lliure, 23 de gener de 2021
Núria Guiu travessa la plaça Margarida Xirgu satisfeta de poder apropar la distància sovint insalvable entre la dansa i el teatre; entre el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure. Ho fa amb l’excusa de Katharsis, deu dies de conferències performatives i d’aquestes noves escenes, escenes híbrides o més experimentals, que de noves ja no tenen res perquè, com comenta David Espinosa en la seva Conferència espectacular —encàrrec germà del Likes a Katharsis—, ja belluguen per l’escena catalana des dels anys seixanta.
Likes és, per descomptat, un espectacle de dansa. El moviment coreogràfic, però, esdevé el resultat d’un procés d’investigació antropològica, d’observació i participació, en l’univers dels likes, els subscribes, els retweets i els comments. Likes és un exercici gens pretensiós de recerca sobre els béns de prestigi social a la xarxa, i dues fonts d’aquest prestigi són els vídeos de ioga i les covers de ball. Guiu parteix de l’anàlisi del moviment reproduïble i a la vegada únic de cada vídeo viral: observa, registra i experimenta, sense necessitat de venir a ensenyar res a ningú sinó només de crear des del seu cos.
En un moment on Tik Tok és l’aplicació estrella gairebé universal i causa furor entre adolescents i joves d’arreu, es posa en qüestió la necessitat de repetició fins a l’extenuació, on els reptes poden arribar a matar persones i al mateix temps unir comunitats. Però Likes no ha vingut a moralitzar, no ha vingut a donar cap lliçó a un públic que marxa trasbalsat per com de malament fa les coses a la vida. Núria Guiu treballa des d’una perspectiva gairebé neutral, coberta de bon humor picaresc. El seu discurs traspua, en certa manera, innocència, i gràcies a això el possible missatge es transmet sense angoixes. Likes és irònic i pot arribar a ser punyent i trasbalsador, però no alliçonador.
Si aquest espectacle el 2018 era completament contemporani, el 2021 segueix en portada i demostra poder ser un exercici personal que encara és vigent. El públic teatrero del teatre Lliure, menys acostumat a la dansa, troba en Likes un bon híbrid, que evoluciona i s’explica, sense justificar-se, treballant burleta una història que neix d’un treball universitari. De la qualitat de la dansa, el públic teatrero en surt admirat sobretot per la capacitat de formar una peça sencera, amb diverses intensitats i que diu molt només amb el moviment, sense res més que 15 segons d’una coreografia que ja existeix.
Els likes són els nous béns de prestigi social, i els m’agrada ara podrien ser encara més els seguidors, la moneda que regula el mercat del lleure digital. Un cop més es demostra que guanya la quantitat vers la qualitat on tothom anhela, costi el que costi o en veu baixa, l’afany de d’esdevenir viral.
Judit Martínez Gili
@CritCultural
