Cyrano

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Pau Miró
Direcció:
Pau Miró, Alícia Gorina
Ajudantia de direcció:
Oscar Valsecchi
Escenografia:
Lluc Castells
Intèrprets:
Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat, Àlex Batllori
Il·luminació:
Xavier Albertí, David Bofarull
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
Temporada Alta 2017 , Lluís Homar
Autoria:
Sarah Kane
Sinopsi:

Després de posar-se a la pell de tots els personatges de Terra baixa i triomfar arreu del país, Lluís Homar torna al Festival per posar-se el nas d’un dels soldats poetes més famosos de la història del teatre: Cyrano de Bergerac. L’obra és una adaptació del clàssic d’Edmond Rostand reescrita i dirigida per Pau Miró. Aquest cop, però, Homar no interpreta tots els papers de l’auca: està acompanyat de quatre actors més i, de nou, amb una banda sonora d’excepció: les cançons de Sílvia Pérez Cruz. Emoció i molt de romanticisme.

Crítica: Cyrano

23/12/2017

Aprendre d'amor amb Cyrano

per Victor Vázquez

Cyrano / Lluís Homar Teatre Municipal de Girona, 9 de desembre de 2017

En temps de Tinder, Facebook, Instagram i altres xarxes socials, arriba Cyrano de Bergerac al Teatre de Girona, un clàssic sobre el que no hauria de deixar de ser mai l’amor.

Després d’interpretar tots els personatges de Terra Baixa, Lluís Homar va regressar al Festival Temporada Alta per interpretar Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, sota l’atenta direcció de Pau Miró. Deixeu-me puntualitzar que jo no sóc de teatre del clàssic. Tot i això, l’amor, el seu argument principal, és totalment contemporani.

Moltes vegades ens enamorem però ens amaguem sota una cuirassa pura i indestructible d’orgull que no ens deixa mostrar els nostres sentiments durant anys i panys. Són molts els escriptors que tracten aquest tema com Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig. Cyrano és, tot i mostrar-se un sapastre en l’art de la seducció, una biblioteca del que és l’amor.  De Cyrano, aprens que si verdaderament estàs enamorat d’algú, faries qualsevol cosa perquè l’altra persona sigui feliç. Però, també absorbeixes aquesta idea que tot amor latent sobreviu dia rere dia, mes rere mes, any rere any.  I, entre altres coses, assimiles que has de ser valent per afrontar el que sents perquè, a vegades, pot arribar a ser massa tard.

Sota l’atenta mirada de Pau Miró, Cyrano de Bergerac passa a ser un ball d’esgrima, subtil i elegant. L’escenografia es mostra totalment senzilla amb la llum justa i necessària. En un lateral, una columna habitable amb espases entesa com l’esperit guerrer d’en Cyrano. En l’altre lateral, una altra columna de les mateixes proporcions, amb les màscares. Al cap i a la fi,  tota careta amaga un cor gegant. Al mig, hi ha terra que apareix i desapareix en temps de guerra.

Lluís Homar, interpretant al Cyrano, deixa mostrar l'humà que aquest personatge té dins, amb les seves debilitats, fortaleses i el seu gran nassarró.  En aquest vals d’esgrima, l’acompanyen altres actors que no s’intenten interposar al gran protagonista. A destacar també l’Àlex Batllorí, qui aporta el toc d’humor a aquest drama clàssic a partir de la seva interpretació.

Si a aquesta escenografia en essència i aquesta perfecta actuació, hi sumes la música de Sílvia Pérez Cruz, en surt un còctel Mólotov d’emocions on l’audiència es voldrà enamorar de la mateixa manera que ho fa ell. Perquè, finalment,la vida és això, viure les emocions, ser valent i no amagar el cap sota l’ala ni sota un gran nas.

Víctor Vázquez