Cyrano

informació obra



Dramatúrgia:
Pau Miró
Direcció:
Pau Miró, Alícia Gorina
Ajudant de direcció:
Oscar Valsecchi
Escenografia:
Lluc Castells
Intèrprets:
Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat, Àlex Batllori
Il·luminació:
Xavier Albertí, David Bofarull
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
Temporada Alta 2017 , Lluís Homar
Autor:
Sarah Kane
Sinopsi:

Després de posar-se a la pell de tots els personatges de Terra baixa i triomfar arreu del país, Lluís Homar torna al Festival per posar-se el nas d’un dels soldats poetes més famosos de la història del teatre: Cyrano de Bergerac. L’obra és una adaptació del clàssic d’Edmond Rostand reescrita i dirigida per Pau Miró. Aquest cop, però, Homar no interpreta tots els papers de l’auca: està acompanyat de quatre actors més i, de nou, amb una banda sonora d’excepció: les cançons de Sílvia Pérez Cruz. Emoció i molt de romanticisme.

Crítica: Cyrano

30/01/2018

Tots portem el nostre nas

per Joana Cortils

Cyrano Teatre Borràs, 18 de gener de 2018

Torna Cyrano de Bergerac, el clàssic francès d'Edmond Rostand estrenada el 1897, i ho fa al Teatre Borràs de Barcelona sota la direcció de Pau Miró gràcies a la idea original de Lluís Homar i la connexió de tot l'equip humà que hi ha al darrere, que té com a principi el compromís amb l'excel·lència per a un públic majoritari.

Acostumada a la versió de Xavier Bru de Sala la traducció d'Albert Arribas és més moderna i directa i s'adapta perfectament a l'estil innovador que han volgut donar a aquest Cyrano, amb una posada en escena que recrea el món de l'esgrima i juga amb els contrastos de blanc i negre. L'escenografia de Lluc Castells és precisa i nítida com un bisturí, amb la combinació d'unes estructures metàl·liques es dibuixen els diferents espais, sense la necessitat de gaires elements. També destacaria la música original de Sílvia Pérez Cruz especialment composada per a l'ocasió.

La tranquil·litat de sentir-se observador arrepapat a la butaca s'esvaeix en començar l'obra quan la il·luminació de Xavier Albertí i David Bofarull cau damunt del centenar de caps que contemplen l'espectacle, moment en el qual el públic ha entès que és més partícip del què es pensava. De fet l'energia de la sala marcarà en bona part l'arrencada i el desenvolupament de la funció; aquella nit la tos de diversos espectadors va propiciar un inici un xic desconcentrat, val a dir que la vàlua dels actors va ser crucial per a revertir la situació. Vam anar entrant poc a poc en la història: Com seria l'amor perfecte? Ideal per a nosaltres? Una persona que reunís totes les condicions per a converir-se en l'estimada? És una obra que ens convida a endinsar-nos en el concepte de bellesa tant interna com externa i com acostar-nos a l'ideal d'una mescla perfecta, entre els dos siguem un sol galan, jo seré la teva ànima, tu la meva bellesa, per acabar fent-nos volar molt més lluny. Un text escrit en vers i interpretat de manera brillant sobretot per Lluís Homar i Aina Sánchez, que per a mi ha estat un gran descobriment. Aconsegueixen recitar sense una repetició viciosa i sovint a ritme frenètic, cosa ben complicada. La resta dels actors interpreten més d'un paper i en una ocasió Albert Prat fins i tot canvia de personatge en directe de manera genial.

L'escenografia jugava amb la profunditat de l'escenari i unes grades simulaven el públic d'un combat d'esgrima, combat que finalment cadascun dels personatges ha de lliurar contra si mateix perquè, tal com diu el director, tots portem el nostre nas. Juntament amb un joc de llums que cada vegada ho posa més difícil al públic que compartirà la seva lliuta, en aquest cas contra l'enlluernament, per acabar rendint-se al captivament de les paraules finals del Cyrano.

Aprofito per recomanar-vos també el llibre Ara comença tot de Lluís Homar, una injecció d'autenticitat!

Joana Cortils