Cyrano

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Pau Miró
Direcció:
Pau Miró, Alícia Gorina
Ajudantia de direcció:
Oscar Valsecchi
Escenografia:
Lluc Castells
Intèrprets:
Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat, Àlex Batllori
Il·luminació:
Xavier Albertí, David Bofarull
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
Temporada Alta 2017 , Lluís Homar
Autoria:
Sarah Kane
Sinopsi:

Després de posar-se a la pell de tots els personatges de Terra baixa i triomfar arreu del país, Lluís Homar torna al Festival per posar-se el nas d’un dels soldats poetes més famosos de la història del teatre: Cyrano de Bergerac. L’obra és una adaptació del clàssic d’Edmond Rostand reescrita i dirigida per Pau Miró. Aquest cop, però, Homar no interpreta tots els papers de l’auca: està acompanyat de quatre actors més i, de nou, amb una banda sonora d’excepció: les cançons de Sílvia Pérez Cruz. Emoció i molt de romanticisme.

Crítica: Cyrano

03/01/2018

Tan absurd com l'amor

per Cristina Adroher

Cyrano Teatre Municipal de Girona, 10 de desembre de 2017 [caption id="attachment_1498" align="aligncenter" width="310"]Cyrano interpretat per Lluís Homar Cyrano interpretat per Lluís Homar[/caption]

Un lloc fosc i sense identificar. De sobte, apareixen uns espadatxins vestits d'un blanc impolut i t’adones que ets dins d’un club d’esgrima.

Així comença Cyrano, la reinterpretació del clàssic d'Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac. Pau Miró dirigueix a Lluís Homar, qui fa poques setmanes recollia el premi Butaca al millor actor del 2017 per la seva interpretació del rei d’Anglaterra Ricard III, i que a Cyrano fa una actuació pletòrica, dominant tant l’art de la paraula que acabes pensant que el paper de Cyrano només podia ser interpretat per a ell.

A diferència d'algunes de les darreres produccions on hem vist a Lluís Homar, en aquesta ocasió no està sol sobre l’escenari, sinó que l’acompanyen els actors Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori. Tot i això, crec que la intenció d’aquesta producció és que Homar brilli i que destaqui molt per sobre de la resta dels seus companys d’escenari. En aquesta reinterpretació de Cyrano, també hi destaca, entre escena i escena, l’enigmatica veu (enregistrada, no canta en directe) de la sirena empordanesa Sílvia Pérez Cruz.

Acostumada a veure produccions teatrals més contemporànies, el ritme de Cyrano m’ha semblat lent, i que l’argument no aconsegueix empatitzar amb el públic més jove, acostumat a viure de pressa i sense gaires complexes. De veritat algú és capaç de retar-se a duels, però en canvi no pot confessar el seu amor? De veritat algú pot tenir una relació de parella utilitzant a un tercer que actui per a ell? Pensant-ho bé però, l’argument pot arribar a ser tan absurd com tot allò que som capaços de fer per amor.

Malgrat tot, crec que Cyrano és l’excusa perfecte per veure actuar al gran Lluís Homar, i per escoltar les frases i els diàlegs que no passen de moda i que fins i tot serveixen per a respondre aquells que avui miren amb lupa la llibertat d'expressió (i sinó que ho preguntin a la periodista Mònica Terribas).

Si tens ganes de saber una mica més sobre Cyrano, mira el video de sota. 👇

[embed]https://www.youtube.com/watch?v=6gJtCuJsdD4[/embed] ©Grup Balaña Cris Adroher @CrisAdroher