Després de remoure el bagul dels personatges de Shakespeare, el polièdric Jordi Oriol es fixa en la mitologia grega. El seu nou heroi és Sísif, condemnat a empenyar eternament una pedra fins a un cim del que sempre torna a caure per haver intentat enganyar els déus. Mite protagonista d’un famós assaig d’Albert Camus i d’aquest monòleg gens convencional.
Sísif fa no fa
El Canal de Salt, 3 de desembre de 2023
Jordi Oriol, un amant de la creació,
diu que l’estrena és l’últim dia de la funció.
Però Sisif fa no fa es va fer l’altre dia al Canal
i va ser un espectacle sideral.
Va ser una estrena, si fa no fa,
i al final el públic es va aixecar.
La idea era Pedragosa amb un piano
però se’ls hi va anar una mica de la mano,
i, si fa no fa, va acabar essent poesia visual,
cabaret (indie) que transcendia allò textual.
No tinc cap crítica a fer-ne,
diuen que no hi ha res a entendre,
només ens queda celebrar
que els indis d’indi-gest encara vulguin jugar.
En algunes històries Sísif també guanya,
i com en el teatre, a tothom enganya
Si fa no fa, l’artista ha fet el que pot
i només per això ja està més lluny de la mort.
I com que no us voldria explicar com acaba,
només us diré que serà al Lliure una temporada,
i Sísif arrossegarà la pedra per sempre, encara que baixi el teló,
si l’estrena és, tal com dèiem, l’últim dia de funció.
Anna Llosas
