Noves espiritualitats per a persones atees

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Un espectacle que reflexiona sobre l’evolució de l’espiritualitat i els rituals en el marc de les societats occidentals neoliberals.

Noves espiritualitats per a persones atees és un projecte escènic que neix de la voluntat d’indagar l’espiritualitat des d’una perspectiva atea o agnòstica. Qüestiona com algunes persones, encara que no s’identifiquin amb cap religió o creença metafísica, projecten fe en el destí, veneren personatges o no passen per sota d’escales obertes. Cia. Atzucac té l’objectiu d’abordar el tema des d’un punt de vista crític i irònic. Fan investigació amb un llenguatge híbrid i transdisciplinari que aconsegueix que el públic sigui un aliat i l’escenari un espai de joc.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Noves espiritualitats per a persones atees

15/11/2023

Deixa’t endur per l’humor

per Àfrica Bonet-Ragel

Noves espiritualitats per a persones atees

Escena Poblenou. Sala petita de Can Felipa, 22 d’octubre 2023


La companyia Cia. Atzucac posa sobre la taula inquietuds per intentar trobar respostes.

Aquesta performance va néixer com a Embrió de l’edició d’Escena Poblenou del 2022. Ha crescut fins a desenvolupar-se com a espectacle on s’ha pogut escenificar tot l’esforç i les hores que han dedicat per fer-se seva l’exhibició i per aconseguir crear un espai on el públic connecti amb els tres intèrprets. Dolça Alcanyís i Macias, Victòria Bilbao Santos i Aram Pou Clavell, gràcies al seu carisma, t’endinsen en una atmosfera on es barreja la reflexió i la paròdia. 

Saben cuidar molt bé el seu públic, ja que la funció els necessita. Tot just entrar a la sala et pregunten per com et trobes avui. Més endavant et fan respondre la pregunta en què crec? I així van interactuant amb l’espectador al llarg de la representació. D’aquesta manera et fan sentir més còmode i sense vergonya a l’hora de participar. Així pot ser que en un moment donat, intercanviïs mirades amb un dels actors i en aquell instant es trenqui la quarta paret.

Malgrat aquesta proximitat, ningú et força a entendre o anar més enllà del que estan dient. Això em va fer pensar en el que un dia l’escriptor italià Italo Calvino va considerar, que pretendre entendre un text o un espectacle no te’l farà percebre millor, al contrari. Així doncs, et deixes anar i guiat per l’humor et trobes en una situació o una altra. Potser vist des de lluny, no trobes cap fil conductor del tot definit, però n’hi ha un, el fet de creure en quelcom.

Un valor afegit és la seva particularitat en l’escenografia, creada també per la pròpia companyia, on juguen amb objectes per fer l’ambientació sonora combinada amb sons de l’ordinador. A més, aquests formen part del decorat i són utilitzats com a atrezzo. Cal destacar que tot passa al voltant d’una taula on es remarca l’última imatge representada, fent entendre que, creguis en el que creguis, formes part del mateix món que la persona del teu costat. 

Si sou d’aquelles persones que els agrada passar una bona estona deixant-se portar pels gags humorístics, però amb ganes de reflexionar, aquests 75 minuts d’actuació estan fets a mida.


Àfrica Bonet Ragel