L'hostalera

informació obra



Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

05/01/2018

Els estralls de l'hostalera

per Quelot Martín

L'hostalera La Biblioteca de Catalunya, 22 de desembre de 2017 [caption id="attachment_1547" align="aligncenter" width="330"] Foto: Bito Cels[/caption] A la Biblioteca de Catalunya gaudirem de L’Hostalera, que retorna a La perla 29 i omple sales com sempre.  Sota la direcció de Pau Carrió i amb Laura Aubert i Ernest Villegas als papers protagonistes, la perla ens entrega una hostalera impecable on el públic deixa de sentir-se només espectador des del moment en que s’asseu a les taules de Mirandolina. Una presentació neta de cap a peus en la que s’ha cuidat des de tots els detalls de la presentació escènica a la distribució del públic i fins i tot a l’entreacte, en el que tampoc ens avorrirem mentre endrapem un bon plat de macarrons i acompanyament musical per part dels propis actors. En l’aspecte còmic de l’obra cal destacar també el paperàs d’Oriol Guinart i Jordi Llovet en el seus divertidíssims rols d’enamorats. No obstant en aquest àmbit val a dir que, si bé és cert que l’obra ens mantindrà un somriure a la boca i arrancarà algunes riallades, el que podria haver estat histriònic i punter el 1750 perd una mica de lustre al segle 21. Ens trobem davant d’un text que es podria considerar passat de moda en el sentit que conté diferents personatges amb perfils molt marcats, i, que ja no són representatius ni tan sols dels estereotips actuals. Veiem també maneres d’enfocar el desig i l’amor que bé podrien ser titllades d’anacròniques. Ara bé, si entenem que es tracta d’un escrit de fa 267 anys potser els ho perdonarem i aplaudirem el magnífic resultat que n’han obtingut. Aquesta vegada La Perla 29 ens dona un descans de la duresa i contundència a la que a vegades ens acostuma i ens entrega una divertida i encantadora hostalera. Ja li queden ben poquets dies a la biblioteca així que, si la voleu gaudir, afanyeu-vos! Quelot Martín @quelcom_