L'hostalera

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

23/12/2017

Una experiència sensorial més enllà del text

per Nil Martín

L’Hostalera Biblioteca de Catalunya, 15 de desembre de 2017 [caption id="attachment_1355" align="aligncenter" width="500"]D'esq. a dr.: Laura Aubert, Oriol Guinart, Júlia Barceló, Ernest Villegas, Pau Vinyals i Alba Pujol © Bito Cels[/caption]

Després de l’èxit de crítica i de públic que va tenir la temporada passada, la companyia La Perla 29 reestrena L’Hostalera, una divertida comèdia de Carlo Goldoni, dirigida i adaptada per Pau Carrió. L’obra és tota una experiència en un hostal italià que inclou sopar, vi i música en directe a l’entreacte.

Mirandolina (Laura Aubert) gestiona l’hostal que va heretar del seu difunt pare, amb l’ajuda del cambrer Fabrizio (Pau Vinyals), amb qui està promesa per voluntat del pare. La majoria d’homes que passen per l’hostal cauen seduïts per la bellesa i el savoir-faire de l’hostalera, que no se n’enamora mai de cap. Fins que una tarda apareix a l’hostal Marcello Ripafratta (Ernest Villegas), un home que afirma que no vol saber res de les dones, i Mirandolina es proposa captivar-lo. Ripafratta es veurà enfrontat amb el Comte d’Albafiorita (Oriol Guinart) i el Marquès de Forlipopoli (Jordi Llovet), principals pretendents de l’hostalera, mentre dues actrius, Hortensia (Júlia Barceló) i Dejanira (Alba Pujol), emboliquen encara més la troca.

L’obra és estèticament immillorable. L’espai de la Biblioteca de Catalunya i l’escenografia de Sebastià Brosa aconsegueixen que el públic quedi immers en l’atmosfera de l’obra des del primer moment. Els macarrons (molt bons!) i les cançons en directe, arranjades per Arnau Vallvé i interpretades pels actors i les actrius (i també per l’ajudant de direcció, Marc Serra), fan que la proposta sigui fresca i diferent, que deixi de ser només una obra i passi a ser una experiència sensorial.

Malgrat aquest punt de partida tan encertat, la posada en escena de Pau Carrió no és del tot impecable. Potser per remarcar una comicitat que ja està en el text, s’ha optat per un to interpretatiu molt cridat i, de vegades, sobreactuat, que pot esgotar l’espectador i que dona a l’obra un ritme un punt monòton. Aquesta monotonia només l’aconsegueixen trencar la magistral interpretació d’Oriol Guinart, replicat per un hilarant Jordi Llovet, i l’aparició de Júlia Barceló i Alba Pujol, molt versemblants dins del to caricaturesc de la proposta. Les escenes d’aquests quatre personatges són les que realment sostenen l’obra, ja que les escenes dels protagonistes, malauradament, no acaben de funcionar de forma orgànica, potser pel fet d’utilitzar un registre massa forçat en què Laura Aubert i Ernest Villegas no s’acaben de trobar còmodes. Aquestes escenes, però, les dinamitza Pau Vinyals, com sempre divertit i creïble a parts iguals.

A això hi hem d’afegir que el text de Goldoni, estrenat el 1753, potser ha quedat obsolet. Malgrat estar protagonitzat per un personatge femení força complex, cau en força tòpics i arquetips sexistes d’home-dona. En aquest cas, es veu la mà de la direcció i dels intèrprets per atenuar els comentaris i actituds misògins de l’època, però el cas és que aquests arquetips sexistes són la base de l’obra, el que mou els personatges a fer el que fan, i el fet que no siguin vàlids avui dia no ajuda a generar interès per la trama.

Amb tot, L’Hostalera és una obra divertida i, sobretot, una experiència que val la pena viure, ja que no passa sovint que puguem gaudir alhora de teatre, sopar i música en un entorn de luxe com la Biblioteca i amb un repartiment format per tan bons actors i actrius. L’espectacle aconsegueix que el públic passi una molt bona estona, això sí, sense sentir que ha vist una d’aquelles genials propostes a què ens tenen acostumats tant Pau Carrió com La Perla 29.

Nil Martín @Nil_ml